Comprèn la Llei de la Dependència en 5 minuts
Normativa de la llei de la dependència
Qui pot sol·licitar la Llei de la Dependència?
Els ciutadans i les ciutadanes que compleixin els requisits següents:
- Persones de nacionalitat espanyola o persones estrangeres que visquin legalment a Espanya (de qualsevol edat)
- Trobar-se en una situació de dependència en algun dels graus establerts
- Residir en el territori espanyol i haver-ho fet durant 5 anys (2 dels quals han de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud). A tenir en compte: per als menors de 5 anys, el període de residència s'exigeix a qui té la guàrdia i custòdia
Per tant, la primera cosa que has de determinar és si ets una persona Dependent.
Dins el context d'aquesta llei, la dependència és un estat de caràcter permanent en què es troba una persona quan (sigui per edat, malaltia o discapacitat), experimenta una pèrdua d'autonomia (física, mental, intel·lectual o sensorial) i necessita ajuda d'una altra persona per fer les activitats bàsiques de la vida diària.
El reconeixement oficial de la situació de dependència és un requisit bàsic per accedir a les prestacions econòmiques i de serveis socials reconegudes per la Llei de Dependència
En últim lloc, t'interessa saber que la DEPENDÈNCIA es classifica per graus.
Els graus es determinen segons la necessitat d'ajuda que té una persona per a fer les activitats bàsiques de la vida diària.
La quantitat i el tipus d'ajuda que rep depenen del Grau en què està la persona sol·licitant:
- Grau I, Dependència moderada
- Grau II, Dependència severa
- Grau III, Gran Dependència
Com puc saber en quin grau està el meu familiar?
El grau no el determina la persona o el seu entorn, sinó que l'organisme responsable de tramitar i gestionar el reconeixement del Grau de Dependència és la Generalitat de Catalunya.
Més endavant t’explicarem exactament com fer aquest tràmit.
Per exemple, jo puc tenir un accident i patir lesions i és possible que durant setmanes o mesos necessiti ajuda. Per exemple, que algú netegi casa meva, faci la compra, em porti a rehabilitació…
Però quan em curi, tornaré a realitzar les meves rutines amb normalitat. Per tant, com que el meu estat és temporal, i no permanent, no puc sol·licitar la Llei de la Dependència. (Potser podré sol·licitar un altre tipus d'ajuda als Serveis Socials del meu municipi, però no la Llei de la Dependència).
En canvi, si pateixo demència i necessito ajuda per fer les activitats bàsiques de la vida diària, com el meu estat és permanent, puc sol·licitar la Llei de la Dependència.
Són tasques necessàries, coses que fem cada dia i que, en general, formen les nostres rutines.
Entre d’altres, poden ser:
- Cura personal (higiene, vestir-se, anar al lavabo, menjar…)
- Tasques domèstiques (per exemple, mantenir l'ordre i la neteja a la llar)
- La mobilitat essencial
- La capacitat de reconèixer persones, objectes, orientar-se, entendre indicacions…
No. L'edat no és un factor excloent.
El més important és si la teva situació és permanent i si necessites ajuda per fer les activitats bàsiques de la vida diària.
Grau I, Dependència moderada. Quan la persona necessita ajuda per a diverses activitats bàsiques de la vida diària, almenys 1 cop al dia, o té necessitats d'ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal (De 25 a 49 punts al Barem de Valoració de la Dependència, el BVD).
Per exemple, una persona gran que ja no pot fer la neteja de casa, que en portar bastó ja no és capaç de carregar amb la compra, algú que pot rentar-se el cos sol, però necessita ajuda per rentar-se el cap… És a dir, quan una persona no necessita ajuda constantment, sinó de manera intermitent.
Grau II, Dependència severa. Quan la persona necessita ajuda per a diverses activitats bàsiques de la vida diària, 2 o 3 cops al dia, però no requereix la presència permanent d'una persona cuidadora o té necessitats d'ajuda extensa per a la seva autonomia personal (De 50 a 74 punts al BVD).
És a dir, quan una persona arriba al Grau II hi haurà coses que pot fer sola, però n'hi haurà d'altres per a les quals necessita ajuda. I el que és rellevant és que s'acumulen les activitats bàsiques de la vida diària per a les quals necessita ajuda.
És molt difícil generalitzar, però l'experiència ens demostra que una persona amb un Grau II pot estar sola durant diverses hores, però després necessitarà ajuda per fer tasques com llevar-se, rentar-se, vestir-se, esmorzar, etc.
Grau III, Gran Dependència. Quan la persona necessita ajuda per fer diverses activitats bàsiques de la vida diària unes quantes vegades al dia, i per la pèrdua total d'autonomia mental o física, necessita la presència indispensable d'una altra persona o ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal (>74 punts al BVD).
És a dir, en aquests casos és habitual que la persona necessiti tenir algú sempre al seu costat. Per exemple, amb un Alzheimer molt avançat.
Segons els textos oficials, les persones que, tot i reunir els requisits anteriors, no tenen la residència espanyola, es regeixen per la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, de drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, pels tractats internacionals i pels convenis que s'estableixen al país d'origen.
És a dir, pot ser que hi hagi un acord entre Espanya i el país on resideixes, però no hi ha una norma general.
Per saber si hi ha algun conveni, cal consultar el tema a l'Administració de cada país (probablement poden orientar-te els serveis mèdics o socials del teu país de residència).
Què és la llei de la dependència?
La Llei de la Dependència és un instrument social que:
- Reconeix la necessitat de professionalitzar la cura de persones grans i dependents
- Ofereix serveis perquè la família no hagi d'assumir tota la tasca
- Paga part de les despeses derivades de la cura
La nostra experiència és que la Llei funciona. És a dir, si compleixes els requisits, rebràs ajuda. Però has de tenir en compte 3 coses:
- El tràmit pot trigar entre 6 i 12 mesos
- En molts casos existeix el concepte del “copagament”. Què vol dir? Que sovint hauràs de pagar una part del preu del servei (per exemple, part del cost d'un Servei d'Ajuda a Domicili —SAD—). La quantitat a abonar es determina tenint en compte la teva situació econòmica
- El tràmit és simple: primer necessitaràs acreditar la situació de dependència. En segon lloc, quan estigui reconeguda, estudiaran el teu cas i t'oferiran un Programa Individual d'Atenció (PIA) que determina quin servei o ajut econòmic necessites
El Treballador o Treballadora Social et guiarà durant tot el procés Pots contactar amb aquesta persona al teu Centre d'Atenció Primària (al CAP) o als Serveis Socials del teu municipi (a través de l'Ajuntament)
El nom oficial de la llei és: “LLEI 39/2006, del 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència. (BOE núm. 299 publicat el 15/12/2006)”.
Però, per abreujar, tothom l'anomena “la Llei de la Dependència”
Les ajudes i prestacions de la llei de la dependència
Aquí tens totes les opcions:
En primer lloc, prestacions en forma de servei:
- Teleassistència: aquest sistema dona una resposta immediata a situacions d'emergència o d'inseguretat, solitud o aïllament a persones dependents al seu domicili (sol ser un penjoll o un braçalet amb un botó d'auxili, perquè la persona avisi en cas de necessitat).
Funciona cada dia de l'any les 24 hores. - Servei d'ajuda o atenció a domicili: aquest servei té com a finalitat que la persona pugui continuar vivint en el seu domicili. Consisteix en ajuda professional per a tasques de neteja de la llar i assistència en les activitats bàsiques de la vida diària (higiene personal, anar al lavabo, menjar, desplaçar-se, etc.)
- Centre de dia: aquest tipus de centre està pensat per a aquelles persones que viuen a casa seva, però tenen grans dificultats per dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària.
En un centre de dia la persona en situació de dependència rep ajuda per fer aquestes tasques bàsiques, estimulació de les seves capacitats cognitives i físiques, etc.
També ofereix suport emocional i social a la persona usuària i a la seva família. - Residències: són centres que donen una atenció integral i contínua a la persona, les 24 hores del dia.
Les estades poden tenir caràcter permanent o temporal.
En segon lloc, prestacions econòmiques de la llei de la dependència:
- Prestació per persona cuidadora no professional: està destinada als familiars o persones de l'entorn no professionals que s'ocupen de l'atenció i la cura de la persona dependent
El domicili ha de reunir les condicions d'habitabilitat adequades i la persona cuidadora ha de tenir una relació de parentiu amb la persona dependent. Per a grau II i III, la persona cuidadora i la dependent han de conviure en el mateix domicili, en canvi per grau I no és obligatori. La persona cuidadora pot accedir a programes de formació, informació i descans. - Prestació Econòmica Vinculada al servei (PEV): quan el servei proposat no està disponible al sector públic (per exemple, la plaça en una residència), la persona té dret a percebre diners per cobrir les despeses del servei en un centre privat acreditat.
És a dir, rebràs una quantitat econòmica, però només la podràs gastar per contractar el servei (hauràs de demostrar la despesa amb la documentació pertinent).
Resumint, la Prestació Econòmica Vinculada al servei (PEV) serveix per cobrir els costos que té l'assistència professional. - Prestació d'assistència personal: aquesta prestació la solen rebre persones que treballen o estudien.
La prestació es fa servir per contractar un assistent personal que doni suport a la persona dependent durant un nombre d'hores concretes i que així pugui accedir a l'educació o a la feina (per exemple, és habitual contractar un assistent per fer els desplaçaments).
La persona assistent ha de complir els requisits de formació i no pot ser un familiar.
La quantia de les prestacions econòmiques és acordada pel Consell Territorial del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció de la Dependència (SAAD).
Copagament, retroactivitat i prestació econòmica vinculada
El copagament en la llei de la dependència
Quan compres un medicament a la farmàcia, si presentes una recepta, no pagues el preu real del medicament, sinó una part.
El COPAGAMENT és similar. És a dir, si l'Administració determina que et correspon un servei (per exemple, unes hores de neteja professional al domicili o bé plaça en una residència), no pagaràs el preu total, però és molt possible que en paguis una part.
Quina quantitat hauràs de pagar? Dependrà de la teva situació econòmica. El professional del Treball Social que estigui portant el teu expedient (ja sigui al teu Centre de Salut – CAP- o als Serveis Socials del teu municipi) serà la persona que ho calcularà.
La prestació econòmica vinculada en la llei de la dependència
Com et comentàvem abans, quan es determina que et correspon un servei, l'Administració et dona els diners perquè contractis una empresa privada acreditada.
O sigui, la Prestació Econòmica Vinculada al servei (PEV) serveix per cobrir els costos que té l'assistència professional.
Retroactivitat en la llei de la dependència
Aquest concepte s'entén millor amb un exemple.
Imagina't que la teva mare ingressa a una residència l'1 de gener. I aquest mateix dia inicies el tràmit de la Llei de la Dependència.
Com ja saps, el primer pas és que la Generalitat determini el Grau de Dependència. Passen els dies, i finalment li reconeixen un Grau III el dia 1 d'abril. A continuació, el segon pas és que els Serveis Socials resolguin que, en efecte, la teva mare necessita estar ingressada a una residència. I se us notifica que això és així l'1 de setembre.
De l'1 de gener a l'1 de setembre haureu estat pagant la quota mensual de la residència. Però a partir del setembre l'Administració us ingressarà els diners que corresponguin per cobrir les despeses de la residència amb caràcter retroactiu.
Això vol dir que l'Administració pagarà la plaça a partir de l'1 de gener? No, perquè aquell dia només es va iniciar el tràmit administratiu.
L'Administració pagarà a partir de la data en què es va reconèixer el Grau de Dependència (és a dir, en aquest exemple seria a partir de l'1 d'abril).
Però encara que el tràmit burocràtic pugui durar mesos, finalment i amb caràcter retroactiu es cobra la part que correspon.
Llei de la dependència i discapacitat
Què és la discapacitat?
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la Discapacitat com a:
“Qualsevol restricció o impediment de la capacitat de fer una activitat de la manera que es considera normal per a l'ésser humà”.
Hi ha diversos tipus de Discapacitat. Per exemple,
- Discapacitat física o motora: entre d'altres, inclou alteracions del cos que dificulten el moviment i la mobilitat
- Discapacitat sensorial: per exemple, quan la persona ha perdut les capacitats visuals o auditives
- Discapacitat intel·lectual: que afecta la capacitat d'aprenentatge i de resposta a situacions de la vida quotidiana
Necessites més informació sobre la Discapacitat? La trobaràs aquí:
Si tinc reconegut un grau de discapacitat, soc dependent?
Veuràs, encara que “discapacitat” i “dependència” són dos conceptes que de vegades estan relacionats, en realitat són 2 coses diferents.
Pots tenir una Discapacitat (diversitat funcional) i no ser Dependent.
Per exemple, jo puc haver perdut un braç en un accident de trànsit o ser una persona cega i tenir reconegut un grau de discapacitat. Però si malgrat això no necessito assistència per a fer les activitats bàsiques de la vida diària, soc una persona autònoma (és a dir, no soc dependent).
Ara bé, amb el pas dels anys pot ser que necessiti ajuda per a algunes activitats bàsiques de la vida diària (rentar-me, desplaçar-me, menjar…).
És a dir, continuaré sent una persona amb diversitat funcional (discapacitada), però a causa d'un procés natural d'envelliment començaré a ser dependent i aleshores sí que podré sol·licitar els ajuts de la Llei de la Dependència.
Si vius a Catalunya, el tràmit online per al Reconeixement del Grau de Discapacitat s'inicia aquí
Sol·licitud de reconeixement o revisió del grau de la discapacitat
El terme “Discapacitat” significa el mateix que “Diversitat Funcional” A Suara utilitzem el terme DIVERSITAT FUNCIONAL perquè és més respectuós i inclusiu
Sí. Però tingues en compte que són 2 tràmits administratius diferents.
En principi, sí (tot i que hi ha moltes variables i caldrà consultar els requisits específics de cada ajut).
El reconeixement legal de la situació de discapacitat és un requisit indispensable per accedir als drets, serveis, programes, prestacions econòmiques i mesures que l'ordenament jurídic i el sistema de serveis socials destinen a les persones amb discapacitat.
Per poder accedir als ajuts establerts per a les persones amb discapacitat, és requisit imprescindible tenir una discapacitat igual o superior al 33%.
L'informe mèdic
Tingues en compte que, tant si vols sol·licitar el reconeixement del grau de discapacitat com el grau de dependència, encara que són tràmits diferents, en tots dos casos necessitaràs un informe mèdic.
De fet, l'informe mèdic és fonamental perquè, en tots els casos, el primer que necessita l'Administració és determinar quina és la situació.
És a dir, tant si és un procés natural d'envelliment, malaltia crònica o degenerativa, com discapacitat, etc. el primer és “posar nom” a la situació.
A partir d'aquí ja es pot començar el procés per determinar quin ajut es necessita.
Dirigeix-te als professionals de la salut que t'estiguin tractant (segons el cas, serà el teu metge o metgessa de capçalera, el teu especialista, etc.)
Sí.
Són tràmits diferents i tenen temps administratius diferents, però els pots posar en marxa alhora. De fet, per avançar i guanyar temps això és el que et recomanem.
- L'Informe Mèdic l’has de sol·licitar als professionals de la salut
- El tràmit online per tramitar la Llei de la Dependència s'inicia aquí:
https://web.gencat.cat/es/tramits/tramits-temes/Reconeixement-de-la-situacio-de-dependencia
Comença els tràmits de la llei de la dependència
Què t'aconsellem des de Suara?
El primer és aconseguir el reconeixement del Grau de Dependència (es pot demanar a partir dels 65 anys). Però un cop reconegut, ja no cal tornar-lo a demanar. I si la situació del teu familiar es degrada, sol·licitaràs una revisió de grau.
I si d'aquí a un temps (per exemple, quan tingui 70 anys), el teu familiar necessita ajuda (plaça en un Centre de Dia o Residència, Serveis d'Ajuda a Domicili —SAD—, teleassistència…), com que ja tindrà reconegut el Grau de Dependència, s'haurà estalviat l'any inicial de tràmits i el temps necessari per obtenir plaça serà molt menor en tots els casos.
Pel bé de la persona afectada i del seu entorn, el millor és actuar amb previsió.
Vols informació detallada sobre com iniciar el tràmit de Reconeixement de la situació de dependència?
Demaneu l'ajuda de la dependència
Si ja ho tens clar i vols començar el tràmit online, accedeix aquí: