És important comprendre que l'aparició de conflictes familiars és habitual i que caldrà afrontar cada situació a mesura que es vagi presentant.

La realitat? Quan una família té cura d'un familiar la pregunta no és si sorgiran conflictes o no, sinó quan apareixeran.  

És inevitable. 

Què podem fer? 

• Reconèixer que hi ha un cuidador o cuidadora principal (és la persona que assumeix la major part de les tasques i responsabilitats que implica la cura).
• És bo que la persona cuidadora principal accepti compartir tasques i responsabilitats. Tot i que de vegades ens queixem de la quantitat de coses que cal fer, també sol passar que ens costa acceptar l'ajuda que ens ofereixen. És cert que si una altra persona fa les tasques, no les farà igual que tu. Però això no vol dir que estiguin mal fetes. Tingues en compte que compartir la cura és bo, tant per a tu com per a la persona dependent.
• De la mateixa manera, és important que totes les persones que formen el nucli familiar reconeguin la tasca de la persona cuidadora i estiguin atentes a donar-li suport quan ho necessiti (i que no esperin que sigui la persona cuidadora principal la que ho demani…)

Vols ajudar una persona cuidadora?   
Si observes amb atenció, trobaràs moltes oportunitats 
per interessar-te, donar suport i oferir ajuda.

• Quan sorgeix el conflicte és important crear l'espai i el temps per dialogar i que cada persona expressi què li passa, què sent i què necessita
• En molts casos, la cura genera conseqüències econòmiques que afecten les relacions familiars. Cal parlar-ne obertament i buscar solucions
• Finalment, de vegades sorgeixen conflictes sobre com s'ha de cuidar la persona. En aquestes ocasions és vital que tots els membres del nucli familiar expressin el que senten, ofereixin solucions i que les decisions importants s’aprovin entre tots.

“Jo voldria contractar algú. Però crec que és millor que la cuidi jo.”

• Tenir cura d'algú no és una tasca fàcil, és cansat i pot esdevenir molt frustrant. Professionalitzar el servei et descarrega d’algunes tasques i et dona un descans quan el necessites. Per exemple, sabem que moltes dones dediquen les seves vacances a tenir cura d'altres persones. És una situació injusta que afecta la salut física i mental.
• Contractar ajuda professional et dona espai per continuar el teu projecte vital. Pots cuidar, però també és convenient que continuïs fent el que és important per a tu: treballar, tenir cura de les teves criatures, fruir de la teva jubilació o qualsevol altra activitat que vulguis fer.
• Però la raó principal és perquè professionalitzar el servei t’ajudarà a recuperar el vincle amb el teu familiar. Els professionals podem encarregar-nos de moltes tasques. Però el que vol la gent gran és gaudir del temps amb les famílies sense sentir-se una càrrega.

La Isabel, de 80 anys, ens explicava que la seva filla venia a netejar la casa, cuinar i ajudar-la en tot el que podia. Encara que venia sovint i de vegades es quedava 4 o 5 hores, estava tan atrafegada que no trobava ni 10 minuts per seure al llit i xerrar amb ella.

 

La Isabel estava contenta i molt agraïda de rebre aquesta ajuda, però quan la seva filla marxava, de vegades es posava a plorar. 

 

El que ella necessitava era companyia, xerrar, rebre una abraçada… Si haguessin tingut ajuda, encara que només fos durant un parell d'hores, haurien pogut passar més temps juntes i gaudir de la companyia.

Els Serveis d'Atenció Domiciliària (SAD) són importants no tant pel que et donen, sinó pel que no et treuen.

Veuràs, les persones ens aferrem a tot allò que forma les nostres rutines i dona forma als nostres dies. Volem anar a comprar el pa a la botiga de sempre, prendre el cafè on ens coneixen, saludar la veïna, anar a la biblioteca del barri… I el SAD permet gaudir de tot això durant més temps.

Quan arribi el moment, no voldries el mateix per a tu?

Com és lògic, les persones preferim estar el màxim temps possible on hem viscut sempre, on tenim els nostres vincles amb la comunitat. Com que els serveis d'ajuda a domicili permeten que les persones romanguin en el seu entorn habitual i siguin autònomes durant més temps, són essencials per assegurar el seu benestar emocional i augmentar la seva qualitat de vida.

“És evident que necessita ajuda. Però no vol que vingui ningú. 

Jo ja no sé què més hi puc fer.”

Ho hem comentat en un apartat anterior, recordes? Aquestes són les raons més habituals:

1. Encara ho puc fer sense ajuda   
   Amb el pas del temps ens resulta cada cop més difícil fer algunes tasques (rentar-nos, carregar pes, fer-nos el menjar). Però encara que ens suposi més temps, esforç o fins i tot sigui perillós, preferim adaptar-nos abans que dependre d'una altra persona. No volem que ens vegin com algú que necessita ajuda (la nostra identitat està en joc).
2. No vull molestar (segur que ho has sentit moltes vegades…)  
   És cert, la gent gran i els dependents no volen ser una càrrega per als seus familiars i amistats. Per això rebutgen l'ajuda.
3. No vull que algú estrany entri a casa meva  
   Les persones som territorials i no ens agrada que entri un estrany a casa. Tot i que sapiguem que és una persona professional i que això de netejar, cuidar-nos, etc. és la seva feina (i que probablement ens farà bé) a ningú no li agrada que algú “nou” entri al seu espai i vegi la seva intimitat. 

“El meu pare era molt net, però ara no es renta. 

No sé què passa.”

Preguntar no sol ser la millor estratègia, perquè en general a les persones ens costa reconèixer que necessitem ajuda (i a més no volem preocupar ningú).

Veuràs, quan un fill parla amb la seva mare, és probable que ella li digui que tot va bé: ha anat a comprar, s'ha dutxat, demà anirà a passejar amb les seves amigues… Però el que no li explicarà és que potser preferiria rentar-se cada dia, però ara només ho fa un cop per setmana perquè li costa molt fer-ho sola. O que cada cop li resulta més difícil portar pes i que, com que ja no pot carregar una ampolla d'oli i un kg de fruita alhora, ha d’anar a comprar gairebé cada dia i això la fatiga.

Si vols saber si ha arribat el moment d'oferir ajuda, l'important no és saber quines activitats fa el teu familiar sinó saber-ne la periodicitat, la freqüència o el temps que triga a fer cada activitat

Quan és el moment d'intervenir?

En aquests 2 casos:

• Quan hi ha perill per a la persona. 
  Per exemple: s'oblida de prendre la medicació, es despista i deixa el foc de la cuina encès, quan vestir-se li costa tant que pot caure o fer-se mal… El perill és l'indicador de què cal actuar.
• Quan veiem que a la persona li falta alguna cosa que era important. 
  Un cas típic és quan algú ha considerat durant tota la seva vida que tenir la casa neta era una prioritat, i ara té el seu espai desordenat o brut. O quan tenia el costum d'anar al mercat o a la biblioteca i ara ja no hi va. Potser dirà que ja no li ve de gust, però al final admetrà que el que passa és que li costa caminar o que se sent insegur anant sol pel carrer.

En definitiva, el moment d'oferir ajuda arriba quan la persona està perdent qualitat de vida. 
 

Com començar?

Després de més de 40 anys dedicats a l'atenció de gent gran i dependents, sabem que, encara que al principi hi hagi persones que rebutgin el servei, si comencem a poc a poc (per exemple, 1 o 2 hores a la setmana), aquestes hores poden marcar una gran diferència. Com que a tots ens agrada tenir la casa neta, aviat accepten rebre aquesta ajuda amb regularitat.

A més a més, pots confiar en nosaltres. Els professionals de l'equip de Suara estem acostumats a bregar amb les resistències inicials. 

Treballem amb respecte i professionalitat i quan la persona veu que la tenim en compte, no envaïm la seva intimitat i fem les tasques exactament com ella vol, ens guanyem la seva confiança.

Passat el període d'adaptació, la persona valora el servei i és habitual que es creï un vincle d'afecte amb la persona que ve a fer les tasques de neteja.

Aleshores, si cal, resulta fàcil introduir més hores de neteja o altres tasques que ara siguin necessàries: fer el menjar, acompanyar a una visita mèdica, ajudar a la neteja personal…

En començar un procés de dependència, és comprensible que qualsevol persona necessiti un temps d'adaptació.

Si respectem les persones grans, acceptarem el seu ritme i comprendrem que assumir aquesta nova etapa potser no és gens fàcil.

“Em sap greu dir-ho, però tenir cura de la meva mare ens està costant molts diners.”

• D'una banda, quan acceptes el paper de persona cuidadora, sovint et veus obligada a deixar de treballar fora de casa (i, per tant, ja no generes ingressos).
• D'altra banda, la cura genera despeses(descobrir quant costa una crossa o un seient per a la dutxa pot ser tota una sorpresa).
• De vegades es planteja la necessitat de obrir les despeses amb la venda de patrimoni o utilitzant els estalvis de la persona dependent o d'altres membres de la família… I això genera friccions.
• Sovint la situació financera de la família es converteix en una altra font d'estrès. 
   

Per això és tan important demanar ajut. 

En molts casos, la Llei de la Dependència cobrirà part de les despeses. 

En altres ocasions, la comunitat prestarà serveis gratuïtament a través d'associacions de voluntariat. 

En altres casos, tindrem accés a més recursos públics (d'àmbit municipal o autonòmic…)

L'experiència ens demostra que hi ha solucions.

“Què passarà d'ara endavant?”

“No sabem com serà el camí, però t'ajudarem a recórrer-lo i caminarem al teu costat, oferint-te l'ajuda que necessitis a cada moment. 

Fa molt de temps ens vam adonar que això era el que realment necessitaven les famílies, una empresa que fos capaç de donar resposta en totes les situacions que sorgeixen durant un procés de dependència. 

I això és exactament el que fem a Suara Cooperativa: acompanyar-vos i oferir-vos solucions en cada fase del procés”. 

Sílvia Moragas, Directora del Servei d'Atenció a Domicili de Suara