Què és una residència

Mujer mayor contenta en el jardín de una residencia
hombre mayor con el dedo hacia arriba

Què és una residència?

(o residència assistida)

És un centre d'assistència integral per a gent gran i dependents que no tenen un grau d'autonomia suficient per a realitzar les activitats de la vida diària, que necessiten supervisió constant i que tenen una situació socio familiar que requereix la substitució de la llar. 

L'estada en la residència pot ser de caràcter temporal o permanent.

Quan la persona ingressa a la residència canvia de domicili, passa a viure al centre residencial, té una habitació amb el seu propi espai i comparteix espais comuns amb altres persones residents.

L'objectiu de la residència és afavorir la recuperació i el manteniment del màxim grau d'autonomia personal i social.
 

Les funcions habituals d'una residència són: 

  • Allotjament, manutenció, acollida i convivència
  • Higiene personal
  • Atenció personal en les activitats de la vida diària
  • Atenció sanitària
  • Fomentar hàbits d'autonomia i oferir activitats de manteniment de les funciones físiques i cognitives
  • Dinamització sociocultural
  • Bugaderia i repàs de la roba
  • Suport social

Qui va a una residència?

Persones grans que no tenen un grau d'autonomia suficient per a realitzar les activitats de la vida diària, que necessiten supervisió constant i que tenen una situació socio familiar que requereix la substitució de la llar.

A vegades ens pregunten quins són els signes que indiquen que és el moment d'ingressar a una residència. No existeix una norma general, però per experiència sabem que quan la persona té pèrdues de memòria, camina malament, cau sovint, està molt desorientada… és probable que necesiti supervisió durant les 24 hores.

Arribat aquest moment la família ha de valorar si la millor opció és proporcionar aquesta supervisió a casa o bé rebre atenció professional a un centre residencial.

Persona mayor bebiendo un zumo de naranja en la residencia

Quins són els beneficis d'una residència?

Quan la persona ingressa a la residència, succeeixen vàries coses.

Per una part, és habitual que la família -especialment la persona cuidadora principal prengui consciència de la situació a la que havia arribat (que acostuma a ser límit).

Això passa perquè, en general, les famílies busquen residència només quan la necessitat és flagrant.

Però quan la persona gran va a viure a la residència, restableixen la seva autocura, recuperen la seva vida social…

 

Clar està que no totes les famílies arriben a aquest punt límit, però la sensació d'alleujament i l'augment de la qualitat de vida és una cosa que totes experimenten en major o menor grau. 
 

Per altra part, el seu ésser estimat millora (i això és una cosa que no esperen i les sorprèn)

Quines són les raons de la millora?

  1. Les rutines i el centre adaptat estabilitzen la situació. 
    A la residència existeix l'estructura per a que tingui horaris i rutines beneficioses per a la seva salut. Per altra banda, per molt que adaptis un domicili, estructuralment no és una residència.  La residència està adaptada a totes les necessitats d'accesibilitat i mobilitat del teu familiar per a que cuidar-lo sigui fàcil i estigui còmode. Hi ha ascensors, rampes, baranes als passadissos, llits elèctrics articulats, grues, lavabos assistencials (terres antilliscants, plats de dutxa, piques i lavabos adaptats…), etc. Tot això li facilita la vida i fomenta la seva autonomia.
  2. La cura i atenció intensiva (sanitària, psicològica, estimulació cognitiva, etc.) augmenta la qualitat de vida. 
    Totes les seves necessitats són ateses quan ho necessita. A més a més, la cura intensiva resulta preventiva, perquè l'equip de professionals és capaç de detectar símptomes que indiquen canvis en la situació. Aquesta detecció precoç preserva les seves capacitats i salut.
  3. La persona es sociabilitza. A casa, el seu cercle social s'havia reduit. Aquí es sociabilitza, el que millora la seva salut mental i emocional.
  4. Activitats que agraden i generen benestar. Les persones cuidadores informals acostumen a tenir poc temps i el dediquen a satisfer les necessitats bàsiques de la vida diària (higiene, donar de menjar, acompanyar al lavabo…). Costa trobar temps per a ajudar a la persona que faci altres activitats (per exemple, de caràcter lúdic). Però a la residència, l'equip professional té temps per a fer companyia, oferir activitats amb sentit i ajudar a la persona a realitzar tasques que la fan sentir bé. Per exemple, potser la teva mare necessita ajuda per a cosir, però quan finalment ho torna a fer, el seu ànim millora. Ja sigui fer mots encreuats, cultivar plantes, cantar a una coral o anar a la piscina, quan la persona recupera el que li agrada, millora significativament.
  5. Perè el més important és que restaura el vincle amb els seus familiars. 
    Quan el teu familiar està bé, el vas a veure i està animat, té tantes coses per explicar-te… I com que tu has recuperat les teves rutines, també et sents millor, tens ganes de compartir temps i activitats. És un procés significatiu i emocionant. 

 

Tingues en compte que no totes les residències ofereixen cures i atenció d'aquest tipus (personalitzades i amb sentit). Les residències que aconsegueixen aquestes millores són les que estan basades en el model residencial d'Atenció Centrada en la Persona (ACP)

T'interesa conèixer aquest model i les residències que l'ofereixen?

Residente y profesional jugando a bolos en el jardín de la residencia

Quines activitats es fan a una residència?

En primer lloc, s'atenen les necessitats bàsiques de la vida diària.

Són les activitats principals, ja que sense aquestes, la persona no avança i no pot fer les altres.

Per exemple, segons el grau de dependència se l'ajuda en la higiene, menjar, desplaçar-se, anar al bany, etc.

 

La residència també ofereix atenció sanitària constant gràcies a l'equip professional de medicina, infermeria, psicologia, fisioteràpia, podologia… Es fa seguiment per evitar que les persones emmalalteixin o que les seves patologies empitjorin.

 

Es fan activitats terapèutiques i d'estimulació cognitiva (de forma individual o en petits o grans grups) adaptades al grau d'autonomia de cada persona. L'objectiu és l'envelliment actiu i fomentar l'autonomia i el benestar.
 

La fisioteràpia té una importància especial. És de 2 tipus:

  • Manteniment: perquè la persona conservi les seves capacitats físiques el màxim de temps possible i mantingui la qualitat de vida. 
  • Rehabilitació: l'objectiu és que, en cas de caiguda, malaltia, operació, etc. es restableixi la mobilitat, habilitat manual, comunicació i cura personal. Per exemple, si una vegada soldada una fractura la persona no pot aixecar el braç, ja no es podrà pentinar, menjar o fins i tot gratar-se per si mateixa i això tindrà un impacte significatiu a la seva vida. En aquest cas, la fisioteràpia tindrà com a objectiu que recuperi la mobilitat i en restauri l'autonomia.
Persona mayor y profesional sonríendose y mirándose en la residencia

Quines són les millors residències?

Tingues en compte que totes les residències no són iguals.

Si busques un centre que asseguri el benestar del teu familiar i en la que rebi un tracte respectuós i càlid és imprescindible que escolleixis una residència que apliqui el model d'Atenció Centrat en la Persona.

Totes les residències de Suara per exemple, apliquen el model d'Atenció Centrada en la Persona.

El seu objectiu no és només que el teu ésser estimat estigui ben atès.

Treballen per a que sigui feliç i tingui un propòsit de vida.

Descobreix el model residencial de Suara

Encuentra la Residencia de Suara que está más cerca de tí