Coneixement per a la persona atesa

Mujer mayor, persona atendida mirando a cámara y sonriente
mujer mayor en silla de ruedas mirando a cámara y paseando con una cuidadora en un jardín

El 2016 es va publicar un estudi realitzat per la Fundació Matia Instituto Gerontológico en col·laboració amb l'Obra Social de La Caixa, titulat “Cómo nos gustaría ser cuidados/as”.

Van enquestar 4.785 persones que viuen a Espanya i els resultats demostren com està canviant el paper de la família i les amistats en la cura de les persones dependents. 

Si el que desitges és continuar sent independent sense “molestar” i “no ser una càrrega per als meus fills” veuràs que no ets l'únic…

  • El 95,5% dels enquestats no volen anar a viure amb els seus fills quan no puguin valdre's per si mateixos
  • I, arribat el moment de rebre ajuda, el 42% vol seguir a casa seva (amb assistència professional) i el 28% prefereix anar a una residència

Encara que abans la cura s'entenia com a “ocupar-se” d'una altra persona (donar-li protecció, seguretat i cobrir les seves necessitats), ara la cura s’entén d'una altra manera. Seguint amb els resultats de l'enquesta, els conceptes que tenen més aprovació quan parlem de “cures” són:

  • Ajudar una altra persona en el moment i el lloc que ho necessiti
  • Ajudar una altra persona perquè sigui autònoma i independent

És a dir, volem que ens cuidin, però garantint la nostra autonomia. Volem que ens ajudin només en allò que necessitem… i que ens deixin tranquils en allò que podem continuar fent sense ajuda o que podem decidir de manera autònoma. En definitiva, volem mantenir la nostra dignitat fins al final dels nostres dies.

A més, sabem que tenir cura d'una altra persona no és una tasca fàcil. 

Per molta voluntat que tingui un familiar, una atenció professional a domicili és preferible i ens evita problemes i frecs.

Finalment, la vellesa ja no es percep com una època de feblesa i pèrdua de facultats, sinó com el que és: una nova etapa de la vida (amb els seus reptes, és clar) però també plena d'oportunitats.

Els serveis d'atenció domiciliària (SAD), els centres de dia, les residències, etc. basats en el model d'Atenció Centrada en la Persona et permeten mantenir autonomia i dignitat.

 

Gràcies a aquests recursos no has de sentir-te una càrrega per a la teva família.

 

Deixar la cura en mans de persones professionals millora la teva qualitat de vida. I així pots dedicar el temps que passes amb la teva família a xerrar, compartir, fer activitats, donar i rebre afecte…

persona mayor con silla de ruedas que necesita ayuda

T'estàs plantejant començar a demanar ajuda?

En primer lloc, si estàs deixant de fer coses que t'interessen o que necessites perquè ara fer-les et resulta massa difícil. 

Per exemple, t'agradava anar al club de lectura, però ara vestir-te, baixar les escales i arribar fins a la biblioteca suposa un esforç massa gran? Si has deixat d'anar-hi… potser ara és el moment de demanar ajuda.

Veuràs, que t'ajudin no és com t'imagines… Una persona professional vindrà a casa teva. Si ho necessites, t'ajudarà a vestir-te, a baixar les escales i també pot acompanyar-te fins al lloc que tu vulguis. Però si després vols que se'n vagi i et deixi tranquil, això és el que farà. De fet, vindrà a recollir-te quan vulguis i podrà portar-te de tornada a casa o a fer una altra cosa, si això és el que t’estimes més.

Algunes persones diran que el club de lectura no és tan important… Però sí que ho és, perquè hi anem per compartir experiències, parlar amb altres persones…

Socialitzar i mantenir vincles és molt important per al teu benestar. Si comences a aïllar-te perquè alguna cosa suposa massa esforç, potser és el moment de demanar ajuda.

Quan eixugar-se els peus es converteix en una aventura ...

Bromes a banda envellir fa que algunes coses resultin més difícils… i de vegades fins i tot perilloses. Són coses del dia a dia: dutxar-se, passar l'escombra per sota del llit, cuinar, afaitar-se, carregar amb la compra…

Quan veus que et pots fer mal, val la pena demanar ajuda. I si no estàs segur del que està passant (de vegades ens desorientem o fins i tot arribem a perdre'ns i no sabem per què) comentar-ho és una bona idea.

recepción de un hospital. Infermeras y personas.

És "normal" el que et passa?

Per què? Perquè és important saber si les dificultats que estàs experimentant són fruit del procés natural de l'envelliment o símptomes d'una malaltia.

“Em passen coses rares i no sé si és que m'estic fent gran 

(o és que em passa alguna cosa…)”

En vols un exemple?

En Lluís es desorientava amb facilitat. Va començar a estar molt angoixat (creia que era un principi de demència…) Però, és clar, tampoc no ho explicava a la seva filla perquè no volia preocupar-la.

El dia que es va perdre va ser un mal tràngol per a tots. I quan la seva filla va anar a buscar-lo a urgències, finalment li va explicar la situació. Li van fer proves i, saps què passava? El Lluís tenia una infecció d'orina. Res més. Però la infecció l'estava afectant i li causava desorientació. Amb una tanda d'antibiòtics, el problema va desaparèixer.

Consulta en el teu Centre de Salut, allà podran orientar-te sobre els símptomes que estàs experimentant.

Necessites ajuda? No ho dubtis, parla amb una persona professional del Treball Social.

On la pots trobar? Al teu Centre d'Atenció Primària (el CAP).

Demana hora, parla amb ella i conta-li la situació.

La seva feina és explicar-te les opcions disponibles i guiar-te durant tot el procés.

*Si el teu CAP no disposa de professional del Treball Social (de vegades passa, especialment en municipis petits), parla amb els Serveis Socials.

Com els pots localitzar? Truca o ves a l'Ajuntament i et donaran hora.

Mujer mayor tranquila, sonriendo y mirando a cámara

Això ho sentim gairebé cada dia… I no és així. Hi ha altres opcions

Les coses han canviat:

  • Cada vegada som més les persones grans que necessitem ajuda
  • La majoria de la gent treballa fora de casa, i per això el 100% de la cura no pot recaure en els familiars
  • La llei de la Dependència ho reconeix i, en conseqüència, ofereix ajuda i recursos

Actualment, hi ha diverses opcions que tenen com a objectiu endarrerir al màxim el moment en què sigui necessari anar a viure a una residència.

Hi ha multitud de recursos perquè puguis continuar a casa teva, realitzant les rutines i activitats que t'agraden i mantenint els vincles amb les persones del teu barri, del teu entorn, etc. Per exemple, solucions tecnològiques perquè les persones puguin viure soles més temps, centres de dia, pisos assistits, etc.

Per exemple, solucions tecnològiques per a que les persones puguin viure soles més temps, centres de dia, pisos assistits, etc.

“Aleshores, com puc començar?”

Per començar a rebre ajuda a casa, el millor és contractar unes hores de Servei de Neteja. Veuràs que és senzill i poc invasiu: la persona professional vindrà a casa teva i, si tries un servei com el de Suara, basat en el model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP), et preguntaran què cal fer, com vols que ho netegin i s'adaptaran a allò que els diguis. Et tindran en compte, vaja.

I a tots ens agrada tenir la casa neta. Unes hores de neteja professional poden marcar una gran diferència en la teva llar i fer que et sentis molt millor.

Demanar ajuda no és un signe de feblesa. És un signe de maduresa.

Un signe de respecte envers la teva persona i la teva família.

Com en tantes altres coses, els nostres fills viuran la seva vellesa prenent-nos com a model.

Si hem demanat ajuda en necessitar-la, és probable que aprenguin alguna cosa que els resultarà molt valuosa quan arribin a la nostra edat.

Vull saber com funciona el servei de neteja

Necessito ajuda per fer tasques diàries (no només la neteja)

Hi ha vàries empreses que empren el model d'atenció centrat en la persona

Model d'atenció centrat en la persona