Creix el nombre de persones més grans de 65 anys que viuen soles a casa seva. Cal preveure l’adaptació als canvis físics.

Gairebé 8 milions de persones viuran soles a Espanya l’any 2039, un 41,9% més que actualment si es mantinguessin les tendències demogràfiques actuals. Així, els pròxims 15 anys, hi hauria 7,7 milions de llars unipersonals, un terç del total, segons la Projecció de Llars 2024-2039 publicada el passat juny per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

D'aquesta manera, el nombre de persones que viuen soles continuaria augmentant, segons les projeccions, ja que actualment suposen l'11,2% de la població total i el 2039 en serien el 14,3%. Per primera vegada a la sèrie històrica, se situarien com el tipus de llar més freqüent (33,5% del total), per davant dels de dues persones (31,3%), com precisa l'INE.

Entre aquest grup, el més nombrós, serà el de persones de més de seixanta-cinc anys. No és una tendència nova, però cal tenir-ho en compte per les necessitats que aquest col·lectiu va adquirint a mesura que passen els anys i això implica una adaptació de la llar per millorar-ne la seguretat, l’accessibilitat i el benestar.

La raó és que la realitat s’imposa: Tres de cada deu persones d’edat avançada cauen un cop l’any segons la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia i aquestes caigudes acaben provocant el 70% dels accidents fatals en majors de setanta-cinc anys. 
Per evitar-ho hi ha múltiples solucions que van des de la de tenir una persona cuidadora de forma constant a casa fins a la de tenir-hi un robot, una opció que cada vegada es fa més real. Ara bé, entremig hi ha un ventall molt ampli de solucions tant tecnològiques com mecàniques, que, ben combinades i adaptades a cada moment donen la tranquil·litat que fa falta als usuaris. Això és perquè la gran majoria de persones grans prefereixen envellir a casa i aconseguir-ho és un repte per a les famílies.

EXEMPLES DE MILLORES PÚBLIQUES I PRIVADES

Trobar les innovacions que facilitin la vida de les persones que es van fent dependents any rere any és molt important. Són innovacions, habitualment tecnològiques, que permeten millorar la feina dels professionals del sector.

• Assistents virtuals: N’hi ha al mercat com l’Alexa, la Siri o Google Home, però també se n’han creat de nous més adaptats a les necessitats de les persones grans. Un exemple és Serenia, un assistent desenvolupat pel Centre d’investigacions tecnològiques de telecomunicació de la Universitat de Vigo, atlàntic. Aquest assistent també funciona com una amiga digital per pal·liar la soledat.

• Casal Online de Suara: Es tracta d’un casal amb nombroses activitats que les persones grans poden seguir des de casa a través de la televisió. No calen ni ordinadors ni programes complicats. Un simple aparell que es connecta a la televisió permet seguir les classes en directe, ja siguin d’activitat física, d’estimulació cognitiva o activitats de lleure.

  

   

• Dutxes intel·ligents: Després de veure com la seva àvia tenia Alzheimer i el que comportava per la seva família, un jove català, Èric Güell, va dissenyar una dutxa intel·ligent que ara, després de diverses innovacions amb universitats catalanes, ja és al mercat. Es diu Showee, té l’opció de rentatge i assecat, optimitza el temps de les cuidadores i redueix el consum d’aigua. És un disseny que s’adapta al nivell d’autosuficiència de cada usuari, amb pantalla tàctil, assistent virtual de veu i un sistema de control remot pel cuidador.

• Ajudes per a les cuidadores: en aquest camp s’està innovant amb braços robòtics o directament robots que, amb l’ajut de la intel·ligència artificial poden monitorar caigudes, essent proactius en comptes de reactius i detectant la caiguda abans no passi. Aquests elements, així com la millora de llits intel·ligents, grues i exoesquelets poden ajudar a millorar la vida tant de les persones dependents com de les seves cuidadores. El Centre de Vida Independent és un exemple d'innovació social.