Aprendre del cinema i del teatre

Aprendre del cinema i del teatre

Des dels anys 2.000 el cinema i el teatre mostren el que passa en la vida: les necessitats i desitjos de les persones grans

De la literatura se n’aprèn, del cinema també. No són més que reflexes de la vida quotidiana. Ha costat, però a partir de l’any 2.000 han proliferat al cinema films que tracten diferents aspectes relacionats amb les persones grans. Hi ha films sobre l’amor entre grans i joves, l’amor de la cura i la paciència quan apareix la malaltia, els últims actes d’amistat i, també, perquè no, d’amor de persones que ja es veuen al final del camí de la seva vida i encara tenen energia, o de quina manera es resol el dol de la mort del company o companya de vida. També al teatre es poden veure obres que plantegen noves situacions amb familiars d’edat avançada i la necessitat de buscar noves solucions de cura en una societat que ja no funciona com fa un segle, quan tres generacions d’una mateixa família podien viure tota la vida juntes i cuidar-se uns als altres.

De totes se n'extreu la necessitat de persones cuidadores, el paper de les residències i els diferents graus de dependència que hi poden haver quan se supera una certa edat. I es posen en valor tots els recursos disponibles siguin emocionals o pràctics per a millorar aquesta etapa final de la vida.  

Les pel·lícules amb protagonistes de la tercera edat han existit des dels inicis del cinema, però han anat guanyant presència i profunditat amb el temps.
Tot i que als anys 1930 I 1940 sortien personatges grans en els films, sempre era en papers secundaris. Com explica Anna Palomo, historiadora de l’art, experta en cinema i coordinadora dels estudis audiovisuals de la UVIC-UCC, van ser les dècades del 1980 i 1990 quan es va donar “visibilitat i es van consolidar personatges de persones grans al cinema”. Hi ha exemples com ‘Paseando a Miss Daisy’, ‘En el estanque dorado’ i més recentment ‘Nomadland’, ‘Amour’ o ‘El exótico hotel Marigold’. Les raons son demogràfiques en bona part ja que “amb l’augment de l’esperança de vida i amb una població que ja començava a ser cada vegada més envellida, el cinema va veure l’oportunitat de tractat molts temes amb gent gran com a protagonista”, explica Palomo que afegeix que “s’havia saturat el mercat de productes exclusivament per a joves i ara calia parlat de temes d’un interès més general” i en tercer lloc, segons ella, hi ha hagut una demanda del mateix sector, dels mateixos actors i actrius “que volien demostrar que, tot i ser grans, podrien interpretar papers protagonistes i trencar estereotips”.

Segons el seu parer, mostrar l’edat madura al cinema és important per què, en ser el cinema un llenguatge propera a tothom, “pot ajudar a crear una societat més respectuosa i solidària amb la gent gran i mostrar-hi empatia” i també és interessant, que tot i que en molts films es tracta, sense pudor, processos de malalties o incapacitats, també es reflecteixen al cinema “persones grans actives, independents amb vides plenes”. I és que per Palomo, es pot explicar l’envelliment de les persones “molt correctament des de la comèdia, el drama o gèneres que barregin comèdia i drama. Mostrant les experiències de la gent gran augmenta la sensibilitat i la connexió emocional amb aquest col·lectiu i, alhora, ens prepara per a la nostra pròpia edat madura”. 

Actualment, els joves han crescut en llars sense avis vivint-hi i per tant toca posar en evidència els reptes nous i que, per Palomo, “ha d’adoptar la classe política”. Això vol dir des de vetllar per la salut dels grans, lluitar contra la solitud, procurar places públiques en residències i el benestar de les persones LGTBIQ+ en aquests centres, que les ajudes de la Llei de dependència arribin,.. Però a més, que tinguin accés a la cultura i l’oci. I el cinema i el teatre en formen part.

Vols recomanacions?

• Ara o mai (2007): Una comèdia dramàtica protagonitzada per Jack Nicholson i Morgan Freeman, on dos homes amb malalties terminals decideixen complir una llista de desitjos abans de morir. Una pel·lícula optimista que posa en valor que sempre es pot fer el que es vol.

• Amor (2012): Dirigida per Michael Haneke, aquest drama francès segueix una parella d’ancians que s’enfronta als reptes de la malaltia i la vellesa quan ella pateix un ictus. Interessant la reacció i les contradiccions dels familiars més propers.

• El fill de la núvia (2001): Aquesta pel·lícula argentina narra la història d’un home que, enmig d’una crisi personal, intenta complir el desig del seu pare de casar-se per l’església amb la seva mare, que pateix Alzheimer.

• Cocoon (1985): Una comèdia de ciència-ficció on un grup de persones grans descobreix una font de joventut en una piscina que conté capolls extraterrestres.

• Up (2009): Una pel·lícula d’animació de Pixar que segueix un ancià que, després de la pèrdua de la seva esposa, emprèn un viatge en una casa amb globus per complir una promesa.

• Gran Torino (2008): Dirigida i protagonitzada per Clint Eastwood, aquest drama explora la relació entre un veterà de guerra jubilat i els seus veïns immigrants, tractant temes de redempció i amistat.

• L’última escapada (2023): Aquesta és l’última pel·lícula de Michael Caine i Glenda Jackson. Dirigida per Oliver Parker, es basa en el fet real de l’escapada de Bernard Jordan d’una residència britànica a Normandia per honorar els amics morts en el desembarcament aliat.

• L’exòtic Hotel Marigold (2011): Un grup d’ancians anglesos decideix gaudir de la seva jubilació a Bangalore, una exòtica població de l’Índia, però les diferències culturals aviat es posaran de manifest, creant-los tot tipus de problemes.

• 45 anys (2015): Falta una setmana per al 45è aniversari del seu matrimoni i Kate Mercer està molt ocupada amb els preparatius de la festa. Però, aleshores, arriba una carta dirigida al seu marit que li notifica que, als glacials dels Alps suïssos, ha aparegut congelat el cadàver del seu primer amor.

• Grace i Frankie (2015): Sèrie sobre dues amigues a qui els seus marits comuniquen que s’estimen i que les deixen per ser parella. Amb el temps, elles creen un vincle poc habitual i s’ajuden per afrontar la vida.

• Un home infiltrat (2021): Sèrie sobre un home jubilat i vidu que s’infiltra en una residència d’ancians per investigar uns robatoris, però acaba fent amics i comprenent les seves vivències.

• Amnèsia (2024): Obra teatral sobre les dificultats familiars a l’hora d’afrontar la dependència d’una mare gran que ja no pot viure sola. Dirigida per Nelson Valente.