Dependències diverses
La Llei de Dependència diferencia entre moderada, severa i gran dependència

Segons les darreres dades disponibles, del 31 de març de 2024, des de l’any 2007 s’han fet un total de 983.919 sol·licituds de valoració del grau de dependència. D’aquestes, 635.946 han estat peticions de revisió de grau. La majoria de peticions, un 60,7% són de dones mentre que la resta són d’homes i un 54,2% són sol·licitants de més de 80 anys, seguits dels quals tenen de 65 a 79 anys.

Ara bé, no totes les sol·licituds arriben a bon port. Actualment d’aquest total n'hi ha 868.430 que s’inclouen en el tram del programa individual d’atenció (PIA). Aquest 2024 s’han fet 9.542 PIA inicials i 30.818 modificacions. Del total des del 2007, un 14,8%, al voltant de 131.000, no s’han realitzat a causa de caducitats, desistiments i defuncions previs a fer el PIA. 

El procediment pel reconeixement de la dependència -que s’atorga a persones a partir de 3 anys- comença fent una sol·licitud de cita prèvia al servei d’Atenció Primària de Serveis Socials a l’Ajuntament de cada poble o ciutat. Un cop feta la petició, un treballador social visitarà la persona per la qual es demana la dependència al seu domicili i elaborarà un informe basant-se en el barem de valoració de la dependència (BVD). Aquest barem és el que estableix els tres graus de dependència: moderada, severa i gran dependència.

Tot i que la realitat demostra que els terminis s’allarguen, segons la llei en el termini de tres mesos s’emetrà una resolució que determinarà el grau de dependència de la persona que ho demana. I a partir de la resolució del grau s’establirà un PIA d’acord amb les preferències de serveis o prestacions el grau atorgat. 

Els barems de valoració de la dependència són l'instrument que fan servir el col·lectiu de professionals acreditats per determinar les situacions de dependència moderada, severa i gran. 

Aquests barems estableixen els criteris de valoració del grau d'autonomia de les persones i de la seva capacitat per dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària. La valoració té en compte tant els informes relatius a la salut de la persona com l'entorn en què viu, i la puntuació del grau de dependència es basa en les tasques bàsiques de la vida diària que la persona no pot dur a terme tota sola. 

Per exemple, i com es pot veure en el quadre adjunt, una persona amb dependència moderada necessitarà ajuda per recordar quan ha de prendre el medicament o suport puntual per desplaçar-se així com suport per preparar el menjar. En el cas d’una dependència severa li caldrà un cuidador que l’ajudi a aixecar-se del llit, vestir-se o menjar. I en el cas de la gran dependència, s’aplica a persones que tenen una incapacitat gairebé total. No poden moure’s i per fer-ho els cal una grua, o no poden menjar i els hi cal assistència total.

Revisions de grau i demència

Com que els canvis en una persona amb dependència són constants i mai cap a la millora, es poden anar fent revisions de grau en funció de l’empitjorament del demandant. En aquest sentit, hi tenen a veure també les malalties mentals o degeneratives com l’Alzheimer. Una persona amb Alzheimer potser no té totes les afectacions físiques, però a mesura que passa el temps empitjora perquè el cervell no dona les ordres necessàries a la resta del cos. En una primera etapa nota com perd l’equilibri, debilitat muscular o dificultats per contenir l’orina i cap a l’etapa final hi haurà més possibilitats de caigudes pel no control del cos o pot presentar problemes per empassar-se el menjar.

La prioritat en l’accés a les persones dependents als diferents serveis, doncs, va en funció del grau que se li reconegui en cada moment lligat, també, a la capacitat econòmica del sol·licitant. Els serveis s’obtenen amb copagament. Així, el que rep el demandant és una ajuda, però també ha de pagar una quota mensual tant si és per un servei menor com per una estada en una residència.