Activitats d'estimulació cognitiva: Ments actives

Aprendre no té edat i es pot estimular
No es fan miracles, però hi ha un gran ventall d’eines per mantenir la ment activa i prevenir el deteriorament cognitiu.

Aprendre no té edat. La capacitat d’adquirir nous coneixements i desenvolupar habilitats es manté al llarg de la vida, especialment si fomentem l’estimulació cognitiva de manera activa. Mantenir la ment desperta, àgil i creativa és una manera eficaç de prevenir el deteriorament cognitiu i, fins i tot, millorar algunes de les nostres capacitats mentals.

Per mantenir activa la ment i no perdre capacitats cognitives —o fins i tot potenciar-les— és fonamental seguir uns hàbits de vida saludables. L’activitat mental i física, així com mantenir una vida social rica i compromesa, estan estretament associades a un envelliment cognitiu saludable. A continuació, destaquem alguns hàbits i activitats que poden ajudar a mantenir i estimular la nostra ment:

1. Mantenir-se actiu físicament, mentalment i socialment

• Fer activitats noves i canviants: com assistir a cursos d’escacs, cuina, idiomes, informàtica o música. També són importants les aules d’extensió universitària on es tracten temes molt diversos.
• Gaudir d’aficions creatives: pintura, fotografia, restauració de mobles o aprendre a tocar un instrument. Tocar d’oïda és tan lícit com aprendre el llenguatge musical.
• Fer activitats fora de casa: participar en una coral, visitar museus, fer excursions o activitats culturals. Es té temps per conèixer fets de les nostres ciutats que no sabíem.
• Practicar activitat física moderada: caminar cada dia, fer gimnàstica, ioga o ball. Moure’s és imprescindible per no quedar-se garratibat.
• Participar en activitats socials: festes, trobades, voluntariat, grups de lectura o activitats intergeneracionals. Connectar amb la gent jove és molt estimulant.
• Llegir llibres, premsa o revistes de manera habitual i escoltar la ràdio. Permet estar al dia de què passa al món.
• Escriure: mantenir un diari personal, fer poesia o escriure relats. Ajuda a posar les idees en ordre i a entendre’s a un mateix.
• Reduir el consum de televisió passiva. Si no fan res interessant, millor tancar-la
• Seguir una rutina setmanal variada i estimulant. Tenir la rutina d’anar canviant activitats.

• Mantenir una xarxa social activa: amics, família, grups de suport o associacions. Estar al cas de l'entorn familiar i demanar ajuda quan cal.

   

2. I què passa amb els jocs d’estimulació cognitiva digitals?

“És la primera vegada que toco un ordinador!”. Aquesta és una frase molt escoltada en tallers de memòria, centres de dia o residència per a la gent gran. I així és. Moltes de les persones que ara tenen més de setanta anys no han fet servir mai un ordinador. Segurament sí que ja tenen un telèfon mòbil, però no entenen totes les aplicacions que els hi pot donar. I no és imprescindible.

El que és important de l’estimulació cognitiva digital és que es pugui fer més fàcilment el que faries de forma manual, amb programes que permeten estimular l’atenció, la memòria i el llenguatge ja après i que es puguin fer servir de forma molt intuïtiva. El resultat quan ho proven és sempre positiu, ara bé, els productes digitals no “recuperen cap cervell” només perquè siguin digitals. 

No hi ha estudis definitius sobre el seu efecte, però sí que en contextos clínics o de rehabilitació són molt útils. El que sí que demostra la pràctica diària de l’estimulació cognitiva -sigui analògica o digital- són els beneficis emocionals i socials en l’estat d’ànim de les persones grans. Per una banda, perquè acompleixen un repte que no s’havien ni proposat i perquè es fomenta el sentit de connexió i comunitat amb altres persones.

3. Quin és el paper del personal en l’estimulació cognitiva?

El personal, sigui d’un centre de dia o residència o de casals o tallers externs, és clau per a portar a terme aquesta estimulació cognitiva. Per això, han de ser persones ben entrenades i conscients de les necessitats dels usuaris. Això vol dir que han de ser capaços d’identificar signes primerencs de deterioració cognitiva i adaptar les activitats segons les capacitats de cada individu.

Al mateix temps, el personal ha de fomentar un ambient positiu i de suport procurant que tothom se senti còmode i que no tinguin por al fracàs o a la crítica. En realitat, la gent gran està interessada, en general, a provar noves coses. Per tant, l’empatia i la paciència també són qualitats essencials del personal.