Opcions per accedir a una residència per a persones grans

Més enllà de les places públiques, hi ha sistemes de finançament amb l’habitatge com a valor

Tot i que la tendència actual és la de envellir a casa millorant les condicions de l’habitatge sobretot amb l’ajuda de les noves tecnologies, hi ha un moment en què es fa necessària una assistència global i aleshores les residències geriàtriques són la solució. També és una opció per persones que prefereixen viure en comunitat que a casa soles tot i tenir encara bones condicions físiques i psíquiques. El finançament per accedir a una residència és divers. El menys preocupant és si la persona té estalvis suficients per poder-la pagar i en aquest sentit es pot optar a una plaça pública o privada. Es faci una cosa o altra, és recomanable assessorar-se amb experts financers i legals abans de prendre una decisió amb l’objectiu de garantir la millor qualitat de vida de la persona gran, amb la tranquil·litat econòmica necessària per afrontar aquesta etapa.

Accés a una plaça de residència geriàtrica pública: requisits i cost per a l’usuari

A Catalunya, les places de residència geriàtrica públiques estan destinades a persones grans que necessiten atenció integral perquè no poden viure de manera autònoma al seu domicili. L’accés s’articula a través del sistema de dependència i dels serveis socials.

Per sol·licitar una plaça, cal en primer lloc obtenir el reconeixement de situació de dependència. Aquest tràmit es fa mitjançant la Llei de Dependència i requereix aportar informes mèdics i socials que acreditin les limitacions de la persona en les activitats bàsiques de la vida diària. Es valora el grau de dependència (I, II o III), que determinarà la necessitat de suport. A més, cal estar empadronat a Catalunya i tenir la nacionalitat espanyola o bé la residència legal.

Un cop reconegut el grau, s’elabora el Programa Individual d’Atenció (PIA), que estableix el recurs més adequat: ajuda domiciliària, centre de dia o bé plaça residencial. En el cas de la residència, s’accedeix a la xarxa pública de la Generalitat, formada per centres propis i concertats. La disponibilitat depèn de les llistes d’espera i de la urgència del cas, que pot ser prioritzada per motius de salut o situació social greu.

Pel que fa al cost, les places públiques no són gratuïtes. L’usuari aporta una part del cost segons la seva capacitat econòmica (pensions, rendes o patrimoni).

En general, la persona ha de destinar fins al 85% de la seva pensió mensual per sufragar l’estada, mentre que la resta queda per a despeses personals. Si els ingressos són molt baixos, la Generalitat cobreix la diferència perquè ningú quedi exclòs.

En resum, l’accés a una plaça pública combina la valoració de la dependència i la situació econòmica. El sistema busca garantir que les persones grans amb més necessitats i menys recursos puguin tenir atenció residencial digna i de qualitat.

Alternatives per finançar l’estada en una residència geriàtrica privada

El cost de les residències geriàtriques és cada vegada més elevat i moltes famílies es troben amb dificultats per fer-hi front.

Segons dades recents, el preu mitjà d’una plaça privada a Catalunya supera els 2.000 euros mensuals, una quantitat que sovint excedeix les pensions de jubilació.

Davant d’aquesta situació, moltes persones grans valoren fórmules per obtenir liquiditat a partir del seu habitatge, que sol ser el principal actiu patrimonial. Entre les opcions més conegudes hi ha la hipoteca inversa i els sistemes de lloguer o venda de l’habitatge amb serveis associats.

Lloguer amb renda vitalícia o venda amb dret d’ús

Hi ha diversitat de rendes vitalícies immobiliàries que tenen garanties i particularitats diferents respecte a les altres, que hauran de ser estudiades en funció dels interessos, les particularitats fiscals o la ubicació del pis o segona residència.

Renda vitalícia clàssica. És l’operació més freqüent. La persona gran percep una renda vitalícia mensual a canvi de la transmissió de la propietat de l’habitatge, però es reserva el dret d’ús i gaudi del mateix durant tota la seva vida.
Renda temporal. Per aquelles persones grans que prefereixin percebre una renda mensual durant un determinat nombre d’anys, però conservant l’usdefruit sobre l’habitatge.
Renda vitalícia fora de casa. Quan la persona gran decideix acudir a una residència, pot renunciar al dret d’usdefruit sobre l’habitatge, el que repercuteix en un increment considerable de la renda mensual, i això permet costejar el pagament de la residència que esculli amb la tranquil·litat de saber que aquests pagaments estan garantits per tota la seva vida.
Renda reversible. En cas que l’operació es realitza sent els venedors diverses persones (per exemple, un matrimoni), la renda es calcula tenint en compte l’edat del que tingui major esperança de vida. Quan mor un d’ells, l’altre encarà percebrà la mateixa renda i mantenint l’ús i gaudi de l’habitatge. És a dir, fins que no moren els dos beneficiaris no s’extingeix l’operació. Aquesta modalitat contempla altres dues alternatives, per les quals els titulars poden elegir el cobrament d’una renda superior mentre viuen els dos i reduir la renda a la defunció d’un d’ells, o viceversa.

La hipoteca inversa: com funciona

La hipoteca inversa és un producte financer que permet a una persona gran (generalment més de 65 anys) obtenir ingressos a partir del valor del seu habitatge, sense perdre’n la propietat ni haver d’abandonar-lo. Funciona de manera inversa a una hipoteca convencional: en lloc de pagar quotes a un banc, és el banc o l’entitat financera qui paga al propietari, ja sigui en forma de renda mensual, en un pagament únic o amb una fórmula mixta.

Els requisits més habituals són:

Tenir més de 65 anys o una discapacitat superior al 33%.
Ser propietari d’un habitatge lliure d’hipoteques o amb poc deute pendent.
Viure-hi habitualment.

Quan la persona beneficiària mor, els hereus poden optar per retornar el deute (i mantenir la casa) o bé vendre l’immoble per saldar-lo. És un sistema especialment pensat per complementar la pensió i finançar despeses com l’estada en una residència.

Els avantatges principals són la possibilitat de mantenir l’habitatge i disposar d’ingressos periòdics, a més de beneficis fiscals: els diners percebuts no tributen a l’IRPF. Els inconvenients, en canvi, són que l’import que es rep depèn de l’edat i del valor de l’habitatge, i que els interessos acumulats poden reduir notablement l’herència ja que habitualment son del 5% mentre que les hipoteques habituals estan al 1,5%.També cal comptar el cost de les gestions.