Autocura i salut mental: un repte col·lectiu per guanyar benestar

En una societat on sovint es premia la productivitat per damunt del benestar, la salut mental continua sent una assignatura pendent. Segons l’Organització Mundial de la Salut, gaudir de salut mental no és només l’absència de trastorns, sinó un estat de benestar integral que permet a les persones desenvolupar-se, afrontar les tensions quotidianes i contribuir activament a la comunitat. Però, en el món actual, aquesta aspiració es veu constantment compromesa per múltiples factors: els ritmes laborals inassolibles, les desigualtats socials, la precarietat, les càrregues invisibles i la cronificació de l’estrès.

Moltes persones es troben atrapades en una espiral d’esgotament. La sensació de no arribar a tot —d’obligacions acumulades, de temps sempre escàs— ha esdevingut col·lectiva. L’organització del treball heretada de la industrialització i els ritmes imposats pel capitalisme han convertit el temps en una mercaderia, i la vida personal queda sovint subordinada als interessos productius. L’estrès, l’ansietat i la depressió són avui trastorns habituals, especialment agreujats després de la pandèmia.

El sistema públic de salut mental no dona l’abast.
A Catalunya, hi ha 10 psicòlegs per cada 100.000 habitants i les llistes d’espera s’allarguen durant mesos. El resultat és una externalització de l’autocura: qui pot, paga; qui no, espera o es resigna.

Desigualtats de gènere i salut mental

Aquest desgast afecta de manera desigual segons el gènere. Les dones, per exemple, arrosseguen una doble presència: a la feina remunerada, s’hi afegeix la no remunerada — cures, tasques domèstiques, responsabilitats familiars— que continua recaient majoritàriament sobre elles. Això fa que disposin de menys temps lliure, menys espais de descans i menys oportunitats per dedicar-se a l’autocura.

El resultat? Més malestar, més trastorns, més prescripcions de psicofàrmacs i una major sobrecàrrega física i emocional.

Autocura

L’autocura ha emergit com una resposta individual davant d’aquesta situació col·lectiva. El boom del ioga, la meditació, el mindfulness o la fisioteràpia relaxant ho confirma: moltes persones cerquen espais per respirar, per reconnectar, per sortir —ni que sigui momentàniament— del malestar crònic.

Però aquests recursos, que podrien ser preventius i terapèutics, són sovint de pagament, privats i selectius. Anar al psicòleg, fer una classe de ioga o participar en un taller de benestar pot costar desenes, fins i tot centenars d’euros al mes. Això crea una bretxa: només qui té temps i diners pot cuidar-se de manera efectiva.

Cuidar-se no hauria de ser sinònim de consumir. L’autocura pot ser descansar, no fer res, sortir a passejar, teixir vincles, compartir responsabilitats o simplement reconèixer que no cal estar disponible per a tot i tothom. A continuació et donem algunes pautes d'autocura que et poden ser d'utilitat.

Pautes d'autocura per una bona salut psíquica

🧘‍♀️ Autoconeixement

L’autocura comença amb la comprensió de com et sents i per què. Mantingues aquesta connexió amb tu mateix/a mitjançant la meditació, la introspecció o un diari personal.

😌 Gestió de l’estrès

Aprèn a gestionar l’estrès mitjançant tècniques com la respiració profunda, la relaxació progressiva i l’exercici físic.

🤝 Relacions socials

Manté connexions socials saludables. Les relacions positives amb amics i família poden ser un suport vital per al benestar emocional.

🥗 Alimentació i exercici

L’alimentació saludable proporciona nutrients importants per al funcionament cerebral, i l’exercici allibera endorfines, neurotransmissors que milloren l’estat d’ànim.

🛌 Higiene del son

Assegura’t de dormir prou. La manca de son pot contribuir a problemes de salut mental com la depressió i l’ansietat.

🎯 Establir objectius

Estableix objectius realistes i mitjans per assolir-los.

🧑‍⚕️ Buscar ajuda

La teràpia i la medicació poden ser efectives en molts casos.

🌱 Pràctica de la resiliència

Procura afrontar les adversitats de manera saludable i adaptativa.

🎨 Esbarjo i oci

Dedica temps a les activitats que t’agraden.

📚 Educació sobre la salut mental

Fomenta la teva comprensió sobre la salut psíquica i promou la consciència dins la teva comunitat.

Font: “Manual per a la recuperació i l’autogestió del benestar” del projecte Activa’t per la Salut Mental.

Alternatives col·lectives

Però hi ha alternatives. Iniciatives com els bancs de temps —on els serveis s’intercanvien per hores i no per diners— proposen una altra manera de tenir cura de nosaltres mateixos i de la comunitat. També la prescripció social, impulsada des de l’atenció primària en alguns municipis catalans, representa un pas endavant per incorporar activitats lúdiques i de socialització al sistema de salut. Aquests models aposten per la cura des d’una lògica no mercantilitzada, centrada en les persones, les relacions i la comunitat.

Des d’Aliura, creiem fermament que la salut mental no pot continuar sent una responsabilitat individual. Cal repensar col·lectivament com vivim, treballem, cuidem i ens cuidem. Calen polítiques públiques decidides, serveis accessibles i un canvi cultural que trenqui amb l’estigma i dignifiqui el descans. L’autocura no és feblesa. És supervivència. I hauria de ser un dret per a tothom, no un privilegi per a uns quants.

Per això, des d’Aliura impulsem la Comunitat Aliura, un espai pensat per acompanyar, escoltar i donar suport a les persones que viuen processos de cura i dependència. Volem trencar el silenci, visibilitzar el malestar i construir xarxes de suport mutu que dignifiquin el descans i la vida quotidiana.