Què fer davant d'un cop de calor?

En un context d’emergència climàtica, l’efecte sobre les persones grans és més alt.

Els cops de calor són una de les amenaces més greus per a la salut durant els mesos d’estiu, i l’augment global de les temperatures a causa de l’emergència climàtica n'ha multiplicat la freqüència i la intensitat. Aquest fenomen té un impacte especialment greu sobre la salut de les persones grans, un col·lectiu ja de per si vulnerable per diverses condicions fisiològiques i de salut.

Les dades climàtiques dels darrers anys mostren un augment progressiu de les temperatures globals. Segons l'Organització Meteorològica Mundial, el 2023 ha estat un dels anys més càlids registrats, i es preveu que aquesta tendència continuï en els pròxims anys. A l'estiu, les onades de calor poden portar les temperatures màximes a superar els 40 °C en moltes regions del sud d'Europa, inclosa Catalunya. En entorns urbans, l’efecte "illa de calor" pot fer que la temperatura nocturna no baixi dels 25 o 30 °C, dificultant el descans i la recuperació corporal.

Aquestes condicions tenen un fort impacte sobre les persones grans, que sovint viuen soles, en habitatges mal aïllats o sense accés a climatització. L’edat comporta una disminució de la capacitat de regular la temperatura corporal, una pèrdua de sensibilitat a la set i una resposta més lenta del sistema cardiovascular, fet que augmenta significativament el risc de patir un cop de calor.

Què és un cop de calor i com afecta les persones grans

Un cop de calor es produeix quan el cos no pot dissipar la calor acumulada, cosa que fa que la temperatura corporal s’enfili fins a nivells perillosos (per sobre dels 40 ºC). Aquest trastorn pot provocar danys als òrgans interns, confusió mental, convulsions, pèrdua de consciència i, si no s’intervé a temps, pot ser mortal.

Les persones grans tenen més risc perquè:

El seu sistema de regulació tèrmica és menys eficient.
Prendre medicaments com diürètics o antihipertensius pot agreujar la deshidratació.
Sovint tenen malalties cròniques (cardiopaties, diabetis) que empitjoren l’efecte de la calor.
Poden no adonar-se que són en risc, ja que el cop de calor no sempre es percep com una emergència inicialment.

Senyals d’alerta i símptomes d'un cop de calor

Els símptomes d’un cop de calor inclouen:

Temperatura corporal elevada (per sobre de 40 ºC).
Pell calenta, envermellida i seca (sense suors).
Confusió, deliri, comportaments estranys.
Pols accelerat.
Marejos, mal de cap intens.
Vòmits o nàusees.
Convulsions o pèrdua de consciència.

Davant qualsevol d’aquests símptomes en una persona gran, cal actuar amb rapidesa i demanar ajuda mèdica urgent.

Mesures de prevenció per evitar els cops de calor

Hidratació constant: Beure aigua regularment, encara que no es tingui set. Evitar les begudes amb cafeïna, alcohol o molt ensucrades.
Refrescar l’ambient: Romandre en espais frescos, amb ventiladors o aire condicionat. Tancar finestres i persianes durant el dia i obrir-les a la nit per ventilar.
Roba adequada: Portar roba lleugera, de colors clars i de teixits naturals com el cotó. Cobrir-se el cap amb una gorra o barret quan se surt al carrer.
Evitar sortir a les hores de més calor: Limitar les activitats físiques entre les 12 i les 18 h. En cas necessari, sortir a primera hora del matí o al vespre.
Alimentació lleugera: Prioritzar menjars lleugers, amb fruites i verdures fresques. Evitar plats molt calents o pesats.
Seguiment i suport: És important que familiars, veïns o serveis socials facin seguiment de persones grans que viuen soles, especialment durant les onades de calor.
Informar-se i preparar-se: Consultar les alertes meteorològiques, tenir aigua a mà, un ventall o ventilador, i saber a quins serveis acudir si apareixen símptomes.

El futur: adaptar-nos a un clima que canvia

L’augment de les temperatures no és una situació puntual, sinó una nova realitat. Per tant, és imprescindible adaptar les nostres ciutats, habitatges i serveis a la protecció de la salut de la població vulnerable. Calen més espais verds, millor aïllament dels habitatges, protocols de vigilància per a persones fràgils i una cultura de la prevenció col·lectiva. En aquest sentit, centres residencials o de dia on les persones passen moltes hores, són segurs.
Només amb accions coordinades i una major consciència social podrem minimitzar els riscos que comporta el canvi climàtic per a la salut de les persones grans.