La càrrega mental, per les dones

És hora de tenir en compte el concepte d’economia feminista per posar realment els treballs de cures en valor.

L'economia feminista apel·la la lògica de la vida enfront de la lògica del capital. Per tant, l’economia feminista sorgeix com un nou paradigma de caràcter rupturista amb els anteriors que dona valor i posa les condicions de vida al centre i els treballs de cures com una qüestió essencial per al desenvolupament i el sosteniment de societat. Així ho explica la màxima experta de l’escola de l’economia feminista, la professora de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona Cristina Carrasco. És sobre les seves investigacions que es mesuren la corresponsabilitat i conciliació en els informes de perspectiva de gènere que es fan des de la Generalitat de Catalunya. El darrer, que data del març d’aquest any, torna a deixar en evidència un cop més de qui és la càrrega mental de les cures. I és de les dones. 

“La càrrega mental de les dones i el sector de les cures feminitzat”

Tots els indicadors ho detecten i encara que els plans d’igualtat com el de la mateixa Generalitat entén que la “corresponsabilitat té a veure amb el compromís de totes les persones que conviuen i formen part de la societat per cuidar i fer-se càrrec en igual mesura i valor d’allò reproductiu i productiu, d’allò domèstic i públic, de la cura i la manutenció”, la realitat és una altra. 

Tal com es pot veure en els diferents gràfics, hi ha un biaix de gènere entre homes i dones inactius en el mercat laboral a causa de la cura de terceres persones. En concret, l’any 2023, el darrer del qual es tenen totes les dades, només l’11% dels homes de Catalunya estan inactius per raons de cura mentre que en el cas de les dones, el percentatge és del 37,2%. Aquest percentatge se situa encara per sobre de la mitjana de la UE. La tendència és creixent entre els homes i, en aquest as, superior a la mitjana europea. 

Un altre indicador posa en rellevància la desigualtat de dones i homes pel que fa a la inactivitat per raons relacionades amb les tasques de la llar i per pensió diferent de la jubilació, que recau específicament en les dones. D’entre les persones inactives a causa de les tasques de la llar, el 85% són dones, i d’entre les persones inactives per pensió diferent de la jubilació, les dones representen el 81,5%.
 

Les dades són clares. La solució, no tant. Però sí que sembla que darrerament s’està posant el focus en el benestar emocional i la salut mental, cosa que ens obre algunes escletxes cap a la demanda urgent de poder-nos cuidar nosaltres per poder, després, cuidar les nostres. I això voldria dir tenir temps i energies per poder atendre les persones dependents que ens estimem, i no haver de carregar amb el pes no només de la feina, sinó també del malestar i la culpa de no poder estar al seu costat com voldríem.

Aquest temps s’aconsegueix amb l’ajuda de professionals d’un sector, el de les cures, que va a l’alça i que demana, sobretot empatia. En aquest punt, el de la cura de les persones, els avenços tecnològics poden ajudar, però no substituir el factor humà.