Depressió i ansietat en gent gran

Cal estar pendents dels senyals d’alerta com els pensaments de mort o no voler sortir del llit. Conseqüències de la depressió i símptomes d’ansietat en gent gran.

La població mundial canvia cada menys d’un segon de número tant per la mortalitat com pels nous naixements. Ara bé, en aquests moments, hi ha al voltant de 8,3 mil milions de persones. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) al voltant de 280 milions de persones al món pateixen depressió i es considera un trastorn mental comú. Segons les darreres dades recollides per la mateixa OMS, s’estima que a tot el món, el 5% dels adults pateixen depressió i que afecta més dones que homes.

A Catalunya i segons dades del Departament de Salut de la Generalitat, més de 700.000 persones estan diagnosticades amb depressió, i, altre cop, les dones són majoria. Amb l’edat, la prevalença de la depressió augment, arribant al 13,1% entre les persones de setanta-cinc anys i més. 

Conseqüències de la depressió i símptomes d’ansietat en gent gran.

La depressió pot manifestar-se de diverses maneres en la gent gran, sovint confonent-se amb fatiga relacionada amb l’envelliment o amb la pèrdua d’il·lusions a causa de problemes de salut física. Tot i això, el risc de depressió en la gent gran és significatiu, siguin símptomes clàssics o encoberts. Moltes persones grans s’abandonen i es deixen morir conscientment, mentre que altres recorren al suïcidi.

Segons explica Mercedes Álvarez Herranz, psiquiatre de psicogeriatria al Parc Sanitari Sant Joan de Déu al bloc de som360.org, la depressió en persones grans “acostuma a aparèixer en forma d’irritabilitat, ansietat, inquietud i, fins i tot, molèsties físiques. També és més prevalent la presència d’idees de mort i de clínica delirant i, en canvi, menys que expliquin sensació de tristesa”. 
 

Les persones amb trastorns depressius no manifesten totes els mateixos símptomes. La gravetat, la freqüència i la durada dels símptomes poden variar segons la persona i s’expressa de diferents maneres segons el context cultural. Però molt sovint, després d’una situació de dol causada per, per exemple, la pèrdua de la parella o d’un familiar, o per algun entrebanc de salut, les persones grans comencen a parlar de la mort o de morir-se com a solució al “seu” problema.

Ara bé, com explica la doctora Álvarez, hi ha diversos senyals que ens poden indicar la presència d'una depressió i “ens poden ajudar a diferenciar-la d'altres estats anímics comuns, i així podrem prendre la decisió de demanar ajuda al nostre centre de salut de referència”. 

A més dels símptomes que indiquem a continuació, cal destacar que sovint el sentiment de tristesa és diferent del que hem sentit en altres moments, “i no es tracta d'una situació passatgera, ja que no millora al llarg del temps”.

Més enllà dels símptomes habituals (vegeu quadre adjunt) s’han establert alguns senyals d'alarma, que ens poden alertar que la depressió és més greu. Quan apareixen, cal que consultem al més aviat possible a un professional de la salut per valorar les alternatives de tractament.

Quins senyals d'alarma ens poden alertar que la depressió és més greu?

• No voler sortir de casa o fins i tot no poder aixecar-se del llit.
• No poder dur a terme les activitats quotidianes (higiene, alimentació, obligacions familiars…).
• Desesperança, creure que la situació per la qual s'està passant no té solució, que no hi ha res que es pugui fer per millorar-la.
• Inhibició psicomotriu: dificultat per moure's i per parlar, sensació de pensar amb més lentitud i que la veu sona monòtona, lenta i apagada.
• Pensaments de mort o intents de suïcidi.

En el moment que es detecten aquests senyals cal l’ajuda d’un professional mèdic perquè es pugui veure si es tracta d’un episodi lleu, moderat o greu. En funció d’això, es podrà tractar d’una manera o altra. Els tractaments psicològics poden ensenyar altres maneres d’encarar una situació com aquesta i de relacionar-se amb la resta de persones. Això inclou teràpia conversacional tant amb professionals com amb terapeutes no especialitzats però supervisats. Els tractaments psicològics inclouen l’activació conductual, la teràpia cognitiva conductual, pa psicoteràpia interpersonal o el tractament farmacològic necessari. En aquest darrer punt, es tractaria de l’ús dels antidepressius. El que cal segons Álvarez és “un bon tractament individualitzat. D’aquesta manera els percentatges de millora són molt elevats”.

L’ansietat, l’altra condició mental entre les persones grans

Una altra condició mental comuna en les persones grans és l’ansietat, que es pot manifestar com a preocupació excessiva, por irracional, símptomes físics com arrítmies o suor excessiva, i problemes per agafar el son. La teràpia cognitivoconductual i les tècniques de relaxació solen ser efectives per tractar l’ansietat en persones grans. A més a més, promoure un estil de vida saludable que inclogui exercici regular i una dieta equilibrada pot ajudar a reduir l’ansietat.

A vegades, ansietat i depressió van agafades de la mà o una cosa pot fer-nos pensar en l’altra. Si a això si afegeix que moltes persones grans tenen deteriorament cognitiu, costa que es diagnostiquin. Es calcula que gairebé un 40% de persones grans poden presentar símptomes de depressió, però no totes estan diagnosticades.

Per tot plegat, una de les coses més importants és estar acompanyat. D’una banda, cal el suport de la família i de l’altra el suport de grups com centres de dia o residències, o ajuda professional. L’altra, rebre un acompanyament complet en cas de detectar casos d’angoixa o depressió, sense arribar a la sobre medicació que pot conduir a complicacions greus. 

El que més importa a les persones grans és no sentir-se soles. I aquesta condició acostuma a ser l’inici d’una depressió. L’acompanyament és la clau.