El paper de la tecnologia en la cura de les persones grans: tendències i eines

Cada cop hi ha més avenços tecnològics també en l'àmbit de la cura de la gent gran.

La tecnologia pot ajudar a millorar la qualitat de vida i la independència de les persones grans, així com a donar-te suport en la seva cura si ets una persona cuidadora.

D'una banda, existeixen eines i aplicacions per facilitar les rutines i la seguretat de les persones a la pròpia llar. De l'altra, hi ha la tecnologia que supervisa el bon estat de la gent gran per part de familiars, serveis mèdics o d'emergència.

Vegem tot el que la tecnologia pot aportar en la cura de persones grans amb dependència.

Ús de la tecnologia en persones grans i influència en el seu benestar

Com ja comentàvem, són molts els beneficis de l'ús de la tecnologia tant per a les persones grans com per a les persones que en tenen cura. Aquests en són alguns dels més destacats:

Millora de la seguretat i la tranquil·litat: en estar més connectats en tots els sentits, la persona se sent acompanyada, emocionalment tranquil·la i amb una major sensació de seguretat.

Augment de la comunicació de la persona gran amb la seva família i amb els serveis mèdics: amb l'ús de dispositius digitals, com la teleassistència, la persona gran se sent menys aïllada, el control sobre el seu estat de salut és més gran i, en cas de necessitar ajuda, la comunicació és directa amb els serveis mèdics. Aquesta major connexió redueix el risc d'aïllament.

Afavoriment de l'autonomia de la persona a la seva llar: les noves tecnologies permeten allargar el temps d'autonomia de les persones a casa seva malgrat els mals propis de la vellesa.

Tipus d'eines tecnològiques per a la tercera edat

La varietat d'eines i aplicacions que ajuden en la cura d'una persona en la tercera edat és cada cop més gran. Aquests són els diferents tipus que existeixen segons el seu ús:

Eines tecnològiques per a la salut i el benestar

Monitors de salut: dispositius com polseres intel·ligents i rellotges que monitoritzen la salut en temps real. Registren dades com la freqüència cardíaca, la pressió arterial, els nivells d'activitat física i la qualitat del son.

Aquesta informació es comparteix amb els professionals de la salut per a un control constant i una intervenció oportuna en cas de detectar anomalies.

Telemedicina: permet a les persones grans l'accés a la consulta mèdica a distància i des de la comoditat de casa seva.

Les visites virtuals redueixen la necessitat de desplaçar-se a clíniques o hospitals, cosa que és especialment interessant per a persones amb mobilitat limitada.

La telemedicina també facilita el seguiment continu de malalties cròniques i permet visites ràpides en cas d'emergències menors.

Recordatoris de medicació: les aplicacions que ajuden a recordar la presa de medicaments són valuoses a l'hora d'assegurar-nos que les persones grans prenguin les seves medecines amb la periodicitat prescrita pels seus metges.

Aquestes aplicacions poden enviar alertes a telèfons o tauletes, i algunes fins i tot estan integrades amb dispositius de dispensació automàtica de pastilles, proporcionant la dosi correcta en el moment adequat.

Sensors d'enuresi: aquests sensors avisen de forma immediata de la detecció d'humitat al llit o a la roba interior de la persona, cosa que permet prendre mesures eficaces.
El sensor elimina la necessitat que les persones cuidadores facin controls físics, promovent la dignitat i la independència de la persona cuidada.

Tecnologia per a la seguretat a la llar

Sistemes d'alerta mèdica: parlem dels dispositius que permeten a les persones grans demanar ajuda immediata en cas d'emergència.

El format pot variar: des d'una polsera, un collaret o el conegut com a botó del pànic.

En estar connectats a centres de monitorització, estan capacitats perquè els serveis d'emergència acudeixin immediatament al lloc.

Sensors i detectors:

Els més comuns són:

• Sensors de moviment per detectar possibles caigudes i alertar persones cuidadores o familiars.
• Detectors de fum i monòxid de carboni, essencials per a la seguretat a la llar, proporcionant alertes primerenques en cas d'incendi o fuites de gas, permetent una evacuació oportuna.
• Sensors d'ocupació de llit, de butaca o de convulsions, que detecten possibles moviments anòmals al llit.
• Dispositius de geolocalització que monitoritzen el moviment i permeten localitzar la persona en tot moment. Molt útils en cas d'alzhèimer, demència, etc.
• Càmeres de seguretat i timbres intel·ligents: les càmeres de seguretat permeten als familiars o persones cuidadores supervisar a distància el benestar de les persones grans. Els timbres intel·ligents amb càmeres incorporades estan pensats perquè les persones grans puguin veure qui és a la porta sense necessitat d'obrir-la, millorant la seva seguretat i tranquil·litat.

Eines i dispositius per a la comunicació i connexió social

• Dispositius de videotrucada: mantenir-se en contacte amb amics i familiars és crucial per combatre la soledat en la tercera edat.

  Gràcies a les tauletes i telèfons intel·ligents i les aplicacions de videotrucada (com Zoom, Skype, FaceTime o WhatsApp), les persones grans poden parlar i veure's amb els seus éssers estimats sense sortir de casa i malgrat la distància.

• Xarxes socials i aplicacions de missatgeria: les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria també poden ajudar a combatre la solitud i l'aïllament social.

  Aquestes plataformes permeten compartir fotos, vídeos, missatges i participar en fòrums i grups temàtics d'interès comú, cosa que és beneficiosa per al seu benestar emocional i mental.

• Assistents virtuals: els assistents virtuals com Alexa d'Amazon, Google Home i Siri d'Apple poden ser companys útils per a les persones grans.

  En respondre preguntes, fer recordatoris, reproduir música, etc., no només faciliten la vida diària, sinó que fan que tinguem certa sensació de companyia.

Com és recomanable que sigui la tecnologia per a l'ús de persones grans? Adaptació i usabilitat

La tecnologia destinada a les persones grans hauria d'estar dissenyada tenint en compte les seves necessitats específiques, com els problemes de visió, audició i mobilitat. La prioritat és que sigui, sobretot, fàcil de fer servir.

Pantalles grans amb text d'alt contrast, botons ben visibles i fàcils de prémer i interfícies intuïtives poden fer una gran diferència en l'usabilitat. A més, els dispositius han d'oferir opcions de personalització per ajustar configuracions d'acord amb les capacitats individuals de l'usuari.

Per evitar el desconeixement i la barrera de desconeixement de les noves tecnologies serà crucial oferir formació i suport tècnic per resoldre dubtes, problemes o brindar assistència en cas de necessitar-la.

Utilitzar la tecnologia per fer la vida més fàcil a les persones grans

La repercussió de l'ús de les tecnologies en la salut i benestar de les persones grans, com hem vist, és sense dubte positiva. La tecnologia pot ser de gran ajuda, però cal destacar que no substitueix les persones.

Integrar la tecnologia en la cura diària per millorar la qualitat de vida de la gent gran és beneficiós no només per a la pròpia persona, sinó també per als seus familiars i persones cuidadores.

Les aplicacions i eines tecnològiques disponibles actualment exerceixen un paper crucial en millorar la vida de les persones grans, facilitant-los la connexió amb els serveis mèdics i amb els seus familiars, millorant la seva seguretat i proporcionant suport en el seu dia a dia a la llar.

No obstant això, el repte per a tothom és aprendre a utilitzar aquestes eines tecnològiques a favor nostre i fer-ho fàcil per a una persona de la tercera edat que no hi està acostumada.

Tecnologies que, a més, estan en constant evolució. Com la intel·ligència artificial o la robòtica s'aniran aplicant cada vegada més a les nostres vides està per veure. Potser més aviat que tard hi haurà robots cuidant dels nostres éssers estimats.

Adaptar la tecnologia a les necessitats específiques de les persones grans i proporcionar l'educació i el suport necessaris pot marcar una gran diferència en la qualitat de vida, autonomia i tranquil·litat d'una persona en la tercera edat.