Preguntes i respostes sobre la nutrició i hàbits alimentaris en la gent gran
Clàudia Presas, nutricionista
Clàudia Presas és una nutricionista, coach i formadora apassionada per guiar transformacions conscients en els hàbits alimentaris.
És la nutricionista de Benestarum de Suara Cooperativa amb l’objectiu d’ajudar a les persones a transformar els seus hàbits alimentaris sense la necessitat de seguir dietes estrictes ni comptar calories. Benestarum és una plataforma on line que ajuda als treballadors de les empreses a millorar el seu benestar.
A continuació la Clàudia ens respon les preguntes sobre les millores en nutrició per a la gent gran.
És cert que les persones grans es deleixen pel menjar dolç?
Sí, sovint sí. Amb l’edat, disminueix la sensibilitat gustativa, especialment pels sabors salats i amargs. El gust dolç, en canvi, es manté millor, i això pot fer que moltes persones grans tinguin més ganes de dolç. Tot i això, cal reduir-ne el consum diari, especialment si hi ha diabetis o risc cardiovascular.
Poden menjar dolç si tenen malalties que ho desaconsellen?
No, no cal eliminar-ho. Sempre dependrà del cas. En general, si hi ha una bona planificació nutricional, també es poden incloure racions de dolç en moments puntuals, sempre adaptades als gustos de la persona, a la medicació i a l’activitat física.
És necessari que beguin líquid sovint? L’aigua pot fer-los ennuegar?
Sí, és fonamental. Amb l’edat, la sensació de set disminueix i augmenta el risc de deshidratació. En casos de disfàgia (dificultat per empassar), l’aigua pot provocar ennuegaments. En aquests casos, es recomana espessir els líquids amb productes específics per evitar riscos.
Les dietes texturitzades són una bona opció per a la disfàgia (dificultat empassar/deglutir)?
Sí, són essencials. Les dietes texturitzades (purés, aliments triturats o espessits) permeten mantenir una alimentació segura i nutritiva per a persones amb dificultats de masticació o deglució. Han d’estar ben planificades per evitar desnutrició i fer que el menjar continuï sent font de plaer.
Què s’hauria de reduir en el dia a dia?
Sucres simples (pastisseria, refresc, mel, melmelada).
Sal en excés (embotit, plats precuinats).
Greixos saturats (carn vermella, fregits, oli de gira-sol, mantega).
Alcohol i begudes amb cafeïna en excés.
Es pot fer un “dia lliure” a la setmana?
No és necessari establir un “dia lliure” fix, però sí que és saludable incorporar de manera flexible i ocasional algun aliment menys nutritiu si aporta plaer, socialització o records positius. El menjar no és només combustible: també és cultura, emoció i benestar.
Quan aquests moments es viuen dins d’un context d’alimentació equilibrada, no només no són perjudicials, sinó que poden millorar l’adherència a una nutrició saludable i la qualitat de vida. Per tant, més que parlar de “dia lliure”, parlem de “flexibilitat conscient”. Gaudir d’un aliment pel seu valor emocional, social o cultural també és cuidar-se.
L’alimentació ha d’anar acompanyada d’exercici físic?
Idealment sí. L’activitat física ajuda a mantenir la massa muscular, millora l’equilibri, la mobilitat i l’estat d’ànim. Es recomana caminar, fer exercicis de força lleugera, activitats per millorar la flexibilitat almenys 30 minuts al dia.
Millorar la força és important a partir dels 70?
Sí. És importat tota la vida, però a partir dels 40 el cos comença a perdre massa muscular. La sarcopènia (pèrdua de massa muscular) és un problema comú en les persones majors de 70 anys i pot afectar l’autonomia. Exercicis de força adaptats i una bona ingesta de proteïnes són claus per prevenir-la.
Què és més rellevant: una alimentació molt sana o la il·lusió per menjar?
Idealment, totes dues coses. Però si cal triar, la il·lusió per menjar pot ser més determinant per mantenir una bona alimentació a llarg termini. El menjar ha de ser nutritiu, però també emocionalment satisfactori. Millor no triar entre l'una i l’altra i aconseguir el seu equilibri.
Si viuen a casa, cal suport professional per planificar la dieta?
És molt recomanable. A diferència dels centres residencials, on hi ha professionals que ho revisen, a casa pot faltar planificació. Un/a nutricionista pot ajudar a fer menús equilibrats, adaptats a gustos i necessitats.
Quins formatges es recomanen?
Sobretot els formatges baixos en sal i greix, per tant, els formatges frescos com el mató, el de burgos, la ricotta, la mozzarella.
I embotits?
Millor consumir-los esporàdicament. Són rics en sal i greixos saturats. Si es volen incloure, millor en petites quantitats i de qualitat.
Quina és la millor beguda?
L’aigua. També s’hi poden incloure infusions i brous. Evitar el consum diari de refrescos ensucrats i alcohol.
És millor menjar amb cullera que amb palletes o xeringues?
Sí. La cullera estimula millor el reflex de deglució i és més segura. Les palletes o xeringues poden augmentar el risc d’aspiració.
Després de menjar, millor estirar-se o esperar?
Millor esperar assegut o incorporat almenys 30-60 minuts per evitar reflux i afavorir la digestió.
Com s’ha de mastegar?
Amb calma, bocins petits, i assegurant-se que la boca està buida abans d’empassar. Si hi ha problemes dentals, cal adaptar la textura dels aliments.
Menjar en companyia ajuda?
Sí, i molt. Millora la gana, l’estat d’ànim i redueix el risc de desnutrició. Està més que demostrat els grans beneficis socials i nutricionals que té.
Menjar amb poca sal hauria de ser la norma?
El consum excessiu de sal està relacionat amb hipertensió i malalties cardiovasculars. Es pot afegir espècies, herbes i utilitzar coccions que potenciïn el gust dels aliments.
Etiquetes
