Quan la passió esdevé trajectòria: Pilarín Bayés i l’art d’envellir creant

En aquesta entrevista, la Pilarín ens parla del seu ofici de ninotaire, de com afronta el pas del temps, de la importància de mantenir-se activa i de la llibertat de continuar fent allò que estimes. Una conversa carregada d’humanitat, autenticitat i esperança.

A Aliura creiem en una vida activa, plena de sentit i projectes, també (i sobretot) en l’etapa de maduresa. Per això ens inspirem en persones com la Pilarín Bayés, una dona que als 84 anys continua dibuixant amb el mateix entusiasme de quan era petita. La seva vitalitat creativa i la manera com viu la feina no com una obligació sinó com una vocació, ens interpel·la a repensar la jubilació com una oportunitat de redefinir-se i continuar aportant valor, des d’allò que ens mou.

Una vida dibuixada des de petita

“L’Albert Jané deia: «som intel·lectuals de fer feina»”, diu Pilarín Bayés. I així és com entén ella la seva feina, una feina que, alhora, és la seva vida. “Sense dibuixar no podria viure”, afegeix.

Pilarín Bayés va començar a dibuixar de petita, mentre feia llit perquè estava delicada de salut. Va començar i no ha deixat mai més. Va estudiar Belles Arts, es va casar, va tenir quatre fills i sempre va continuar dibuixant. Agraeix que el seu marit, en Joan Sala, no li posés pals a les rodes per fer-ho en una època en què el més habitual era que les dones deixessin de treballar fora de casa —si és que ho feien— quan es casaven.

Jubilació? No exactament

Ara, Pilarín Bayés té 84 anys. “Ja és una edat”, concreta, però té una situació de jubilació parcial. O sigui que continua treballant. Reconeix que la seva és una feina que va lligada a fer el que li agrada i, en aquest moment, “potser m’ho agafo una mica més amb calma, però vaig fent el de sempre”. La ninotaire, com li agrada definir-se, està immersa en la producció de fins a 100 murals per a diverses poblacions. Ja n’ha fet una seixantena i “aniré fent fins que pugui”.

Aquests murals necessiten una producció important, perquè són específics per a cada ciutat o poble i perquè l’estil de Pilarín Bayés és omplir un llenç de personatges, objectes i imatges que es reconeixen de cada lloc. Sempre amb el seu estil únic de dibuix que enamora grans i petits.

Un consell amb traç ferm

La jubilació entesa com deixar de treballar no és una opció per a ella. És una dona que ha patit pèrdues importants, com la del seu marit i company, i la seva filla Maria, i encara afronta la mort sense por perquè “l’he viscuda de prop”, afegeix. Mentre hi hagi encàrrecs —i n’hi ha sempre, ja sigui d’un particular, una editorial o una empresa—, anirà fent. I recomana molt que les persones que “de ben segur han tingut feines més importants que la meva a la seva vida” trobin una feina per fer quan es jubilen, ja sigui omplint-se de coneixement, escrivint o fent labors. Però sí que és partidària que s’ompli el temps.
 

“Si la feina que fas t’interessa, recomano molt seguir fent-la, encara que sigui a un ritme més lent. Si no t’interessa, es tracta de buscar-ne una que sí que t’interessi. Per seguir ocupat. Per continuar vivint".

I tu, com imagines la teva etapa de maduresa?

A Aliura acompanyem les persones perquè visquin aquesta etapa amb plenitud, sentit i connexió. Si també creus que envellir és créixer, descobreix tot el que fem a aliura.coop i inspira’t per seguir dibuixant el teu camí.