Per què cal fer testament i planificar el futur dels nostres béns?

Entendre les lleis i normatives que afecten qualsevol patrimoni familiar o empresarial és com fer un trencaclosques on s’han de tenir en compte diverses consideracions. Una de les qüestions que dona més tranquil·litat és el fet de deixar ben planificat el futur dels béns i deixar clara la voluntat personal. Encara ara, les últimes voluntats d’una persona que acaba de morir són respectades, en general, pels seus descendents. El testament és l'eina necessària per deixar clares aquestes voluntats. I tots els experts estan d’acord que no s’ha de tenir por de fer-lo i anar-lo canviant en funció de com es transforma la vida. És comparable a fer-se revisions periòdiques de salut o de vigilar els comptes dels bancs, es tracta només de planificar amb la seguretat que es pot modificar qualsevol cosa de forma ràpida i segura. En aquest article expliquem les pautes per fer una bona planificació testamentària.
Testament ve del llatí i significa voluntat o desig. I això vol dir que la persona que el fa manifesta en qualsevol moment de la seva vida les seves últimes voluntats a través d’aquest document. Han passat segles, i el testament continua sent un element vital per a l'organització dels béns materials en cada família.

‘El testament es pot fer tantes vegades com es vulgui’

Programar l’herència amb prou temps és molt important. Com explica l’advocat especialista en herències i autor del llibre ‘Herencias felices’, Alejandro Ebrat, és molt millor preveure la distribució dels béns que experimentar una ruptura familiar a causa de l’herència. La realitat demostra que en la gran majoria de casos, un 80%, la manca de planificació en el testament comporta baralles entre familiars que duren tota la vida.

Veiem doncs què cal tenir en compte per fer una bona planificació.

1.  Fer Testament: el testament es pot fer tantes vegades com es vulgui. Es pot fer davant de notari de forma oberta o tancada. Si és un testament obert, el testador expressa la seva voluntat al notari i aquest redacta el testament que el testador signa després de llegir-lo. O tancat quan el testador li dona al notari el seu testament escrit en un sobre tancat. També es pot fer de forma hològrafa, és a dir, escrit a mà pel testador, tot i que l’ús que se’n fa és infreqüent pels desavantatges que comporta. En aquest cas, s’hi farà constar el lloc i la data de l’atorgament i signat a cada ratllada o correcció que s’hi faci, ja que en cas contrari serà nul. Qui el tingui l’ha de presentar al jutjat dins dels 10 dies següents a la mort. Si el testament és autèntic, es protocol·litzarà notarialment, esdevenint un document públic.

2. Tenir en compte la legítima: La legítima és la proporció de l’herència sobre la qual no es pot disposar lliurement. La llei catalana, basada en el Codi Civil Català, estableix que s’atorga als fills, si algun d’ells ha mort es transmet als fills d’aquests (nets) i si no hi ha descendents, aquesta passa als pares, sempre per parts iguals. No hi ha més opcions d’obtenir-la per part de cap altra familiar. A Catalunya, la legítima és una quarta part del caudal hereditari (al Codi Civil espanyol és un terç) i l’hereu és qui ha de pagar-la a la resta en cas que es reclami. Un exemple: si una persona testadora amb tres fills germans deixa en herència tan sols una sola propietat i l’atorga en favor d’un sol fill, el 25% del valor d’aquesta s’haurà de dividir entre 3 i l’hereu haurà de pagar la part que els pertoca a cada un dels altres dos germans. 

3. Causes de desheretament: El testador pot desheretar un legitimari, de tal manera que no pugui rebre ni la legítima. Això és possible en els casos següents: que la persona hagi estat condemnada per sentència ferma per haver matat o intentar matar, calumniat, o comès delicte de diversa índole contra el testador, el seu cònjuge o contra un ascendent o descendent; que hagi estat suspesa o privada de la potestat respecte al fill causant de la successió per una causa que li sigui imputable; per haver induït al testador de manera maliciosa a atorgar, revocar o modificar un testament o haver amagat destruït o alterat el testament; que s’hagi denegat donar aliments al testador i els seus familiars quan hi hagi obligatorietat de fer-ho o se’ls hagi maltractat; i finalment, en cas que hi hagi una absència manifesta i continuada de la relació familiar entre testador i legitimari per causes imputables al legitimari. El testador ho ha de deixar per escrit i argumentat.

4. Qüestions fiscals a tenir en compte: Una de les preocupacions més generals dels testadors és deixar una herència que no suposi una càrrega impositiva als legitimaris. S’han de tenir en compte els impostos de successió i donació, l’impost sobre les rendes  i les plusvàlues. El primer és un impost directe que la persona que rep l’herència ha de pagar i es grava segons el valor total de l’herència rebuda. Cada comunitat autònoma bonifica els impostos de forma diferent. L’impost hi és i el que fa cadascú és triar fins a quin percentatge es bonifica en funció de l’herència rebuda. L’impost hi és tant si es rep el patrimoni com a donació (en vida del testador) o com a successió (un cop ha mort). El segon s’aplica només sobre els guanys o rendiments obtinguts de la venda d’actius heretats i en les donacions es calcula el guany patrimonial des que es va adquirir fins que es va donar. Finalment, la plusvàlua és un impost municipal que s’aplica sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana quan es rep un immoble en herència. El tipus impositiu el marquen les ordenances fiscals de cada Ajuntament.

5. Diversificar: Una de les recomanacions dels experts és diversificar al màxim l’herència. Tot i que és molt comú que es deixin els béns al cònjuge abans que els fills, és recomanable fer la divisió ja cap als fills per cada un dels cònjuges perquè si no, es paguen més impostos. Per no deixar-lo desemparat sempre es pot fer al cònjuge usufructuari vitalici dels béns. També es pot fer una ronda de donacions -només cada tres anys- o en cas de tenir molt patrimoni crear una empresa familiar amb almenys un treballador a càrrec.

6. El que no s’ha de fer: Hi ha algunes accions que sovint es plantegen per no pagar impostos però que no aporten cap benefici, al contraria. Algunes són les següents: buidar els comptes just abans de la mort del testador; regalar un cotxe o un habitatge, amagar béns o fer préstecs simulats o contractes fingits i fraudulents. Tot plegat és fàcil de comprovar per l’Agència Tributària.
Quan les persones es fan grans són, en general, més vulnerables. És molt important dirigir-se a un advocat per aclarir els termes relacionats amb el món testamentari. Cada situació és única en funció de com està configurada la família -a vegades hi ha fills de diferents matrimonis o situacions de convivència especials- i la naturalesa dels béns. També és important en una societat igualitària, ser just amb les decisions. Disposar de l’accés a la informació per a una millor planificació és clau. 

‘Assessorar-se amb un professional és el primer pas per resoldre dubtes’
 

Què passa si no es fa testament?

Quan una persona mor sense haver fet testament s’obre la successió intestada, segons la qual:
  
- Són cridats com a hereus de la persona difunta els fills/filles i si han mort, els fills/filles (nets/netes) d’aquests. El convivent supervivent en una parella estable adquireix l'usdefruit de tota l'herència, però pot optar per commutar-lo per una quarta part alíquota de l'herència, a més de l'usdefruit de l'habitatge conjugal o familiar.
- Si no hi ha descendents, hereta el cònjuge vidu o el convivent supervivent en una parella estable.
- Si no hi ha ni descendents ni cònjuge o convivent en una parella estable, hereten els ascendents i a manca d’aquests, els col·laterals fins al quart grau, en els dos casos seguint l'ordre que estableix la llei.
- Si falten les persones esmentades succeeix la Generalitat de Catalunya.

Font: Generalitat de Catalunya.