Últimes voluntats i eutanàsia a Catalunya: drets i procediment

A Aliura acompanyem les persones en totes les etapes de la vida, inclòs el seu final. Defensem el dret a viure —i a morir— amb dignitat, llibertat i respecte. En aquest article abordem dues eines fonamentals per exercir aquest dret a Catalunya: les voluntats anticipades i l’eutanàsia.

A Catalunya, el dret a morir dignament inclou dues eines clau: el document de voluntats anticipades i, des del 2021, la possibilitat legal de sol·licitar l’eutanàsia. Parlar-ne amb serenor i informació és essencial per decidir amb llibertat i coherència amb els propis valors.


Voluntats anticipades (DVA): decidir fins al final

El document de voluntats anticipades (DVA), també conegut com a testament vital, permet a qualsevol persona major d’edat deixar per escrit com vol ser acompanyada si arriba un moment en què no pugui expressar-se. És clau per assegurar que es respectin els desitjos en situacions com una malaltia greu, una demència avançada o un accident amb conseqüències irreversibles.

Què pot incloure el DVA?

  • Acceptació o rebuig de tractaments invasius
  • Preferències sobre mesures de suport vital (reanimació, intubació, alimentació artificial)
  • Voluntat d’accedir a cures pal·liatives
  • Decisió de no allargar artificialment el procés de mort

Com tramitar les Voluntats anticipades a Catalunya (DVA)?

  • Des del 2024, ja no cal fer el tràmit amb notari o davant de tres testimonis: n’hi ha prou amb formalitzar-lo amb l’equip de professionals de l’àmbit sanitari (atenció primària, hospitalària o sociosanitària). Aquesta simplificació respon a una demanda de Dret a Morir Dignament Catalunya (DMD-Cat).

  • És possible designar una persona de confiança (representant) perquè vetlli pel compliment d’aquestes voluntats.

  • A Catalunya, aquest dret està reconegut des del 2000 i es pot inscriure al ⮞Registre de Voluntats Anticipades del Departament de Salut. El registre és consultable per l’equip de professionals sanitaris i garanteix que els desitjos de la persona siguin coneguts i respectats, especialment en l’àmbit hospitalari.

📊 Fins al desembre de 2024 es van registrar 188.034 peticions; el 63,55% corresponen a dones i el 36,45% a homes. El 20% del total són persones que van tramitar el DVA abans dels 60 anys. El 2024, arran de la facilitat del tràmit, els registres van augmentar un 57% respecte al 2023, sumant-ne 34.595.


Eutanàsia: marc legal, requisits i procediment

Des del 25 de juny de 2021, Espanya reconeix l’eutanàsia com un dret subjectiu, gratuït i garantit pel sistema públic de salut

Qui la pot sol·licitar?

  • Persones amb una malaltia greu i incurable
  • Persones amb patiment greu, crònic i impossibilitant que genera un sofriment insuportable

Com funciona el procediment?

  • Primera sol·licitud per escrit.
  • Reiteració de la petició transcorreguts 15 dies.
  • Valoració per part de dues persones de l’equip mèdic (responsable i consultora).
  • Revisió per la Comissió de Garantia i Avaluació, que avala i autoritza, si escau, la petició.

Pots consultar la regulació i els requisits al portal oficial del ⮞Ministeri de Sanitat - Llei de regulació de l'eutanàsia.

Tot i la bona acceptació social, segons l’Associació DMD Catalunya, el temps mitjà de resolució —uns 63 dies— continua sent “inassumible” per a persones amb patiment irreversible i necessitat immediata d’alliberament.

📊 A Catalunya, entre juliol de 2021 i finals de 2023 s’han practicat més de 400 eutanàsies. L’any 2024 es van presentar 358 sol·licituds (un 63,4% més que el 2023) i se’n van aprovar 189 (un 73,3% d’increment interanual). 


Conversar, decidir i acompanyar: el paper de la comunitat

Exercir aquests drets implica reflexió, informació i, sovint, l’acompanyament de la família i de l’equip de professionals sanitaris. Parlar-ne amb temps, compartir els valors personals i deixar constància per escrit ajuda a reduir conflictes i a alleugerir càrregues emocionals. 

Les voluntats anticipades i el dret a l’eutanàsia són eines que posen la persona al centre i garanteixen coherència amb els seus valors fins al darrer moment. El model català avança cap a un escenari de més llibertat, respecte i humanitat. Conèixer les opcions, parlar-ne amb l’entorn i registrar les decisions és el millor camí per una vida —i una mort— viscudes amb plenitud i respecte.

Coneix el cas de Josep Aparicio, veí de Gurb (Osona), que va morir per eutanàsia el 4 d’octubre de 2024. Després de 13 anys amb Parkinson i una llarga reflexió, va decidir acollir-se a la llei per posar fi a una vida progressivament marcada per la pèrdua d’autonomia. Va defensar sempre el dret a decidir com morir i va voler deixar-ne constància fins al final.

Etiquetes